Episodios

  • Disruptia - Neus Bonet, Catalunya Ràdio: “Jubilar-te et permet dedicar-te a la teva part més creativa”

    Disruptia - Neus Bonet, Catalunya Ràdio: “Jubilar-te et permet dedicar-te a la teva part més creativa”
    Jul 19 2024
    Les rutines informatives poden ser enemigues de la creativitat, però sempre hi ha maneres diferents de fer les coses. “Cal intentar que les rutines no se’t mengin”, diu a ‘Disruptia’ la periodista Neus Bonet, que es jubila aquest mes de juny de Catalunya Ràdio amb 65 anys i que té molt clar que continuarà en actiu. Admet que s’ha preparat per aquest moment i que considera la jubilació com una oportunitat per dedicar-se a activitats més creatives, gràcies a no haver de complir un horari de feina. Hi ha una frase que detesto: per què ho hem de canviar si sempre ho hem fet així?” Neus Bonet, periodista Neus Bonet, que ha ocupat llocs de responsabilitat com a cap de programes i d’informatius a Ona Catalana i a Catalunya Ràdio, admet que és més una professional de redacció que de despatx. “Als despatxos es pateix de ‘reunionitis’ i se’t menja la burocràcia”.
    Más Menos
    31 m
  • Disruptia - Pep Maulini, Els Pescadors: “Amb els anys augmenta el cansament, però la creativitat no s’esgota”

    Disruptia - Pep Maulini, Els Pescadors: “Amb els anys augmenta el cansament, però la creativitat no s’esgota”
    Jul 3 2024
    Els amics li diuen que té la virtut de fer que totes les feines que fa li agradin. El convidat de ‘Disruptia‘, Pep Maulini, fundador del restaurant Els Pescadors té la carrera de físiques i havia estat actor dels Joglars. “He tingut la sort de triar el que feia, per què, de fet, jo estava destinat a treballar en un banc”. Maulini, un autodidacte de la restauració, considera que la creativitat és una actitud que parteix de les preguntes que et fas sobre com millorar la teva activitat professional, sigui la que sigui. Ferran Adrià, Santi Santamaria i Carme Ruscalleda són gent amb esperit creatiu, però també amb esperit de picar pedra” Pep Maulini, fundador del restarant Els Pescadors Segons Pep Maulini, “cuinar és un ofici que s’aprèn amb els anys i que permet ser creatiu i experimentar”. Per això, tot i que ha delegat la direcció del restaurant al seu fill, ha decidit mantenir-se a la segona línia. “M’agrada la meva feina i crec que encara puc ser útil”.
    Más Menos
    33 m
  • Disruptia - Santi Estaún, professor emèrit de la UAB: “A mi m’han jubilat, però jo continuo fent la meva”

    Disruptia - Santi Estaún, professor emèrit de la UAB: “A mi m’han jubilat, però jo continuo fent la meva”
    Jun 11 2024
    “El que més m’ha molestat de la jubilació és una carta del Ministeri que deia: ‘Vostè forma part de les classes passives de l’estat”. Tot i estar jubilat des de fa uns anys, Santi Estaún, professor emèrit de psicologia de la percepció de la UAB, continua impartint classes i ha dirigit fins fa un any el màster en psicocreativitat de la UAB, del qual n’és el fundador. El convidat de ‘Disruptia’ és un apassionat de la seva feina, el tema de la psicologia de la creativitat i la cronobiologia. “Continuo actiu i no paro”. Sí que he perdut capacitats amb les noves tecnologies, però no la capacitat creativa” Santi Estaún, professor emèrit de la UAB Estaún considera que la burocràcia a la universitat és un llast per a la creativitat. Les persones grans són més lentes trobant solucions, però la capacitat creativa es manté intacta. Per això, diu que el problema és la pressa. “El que necessitem és més temps”.
    Más Menos
    31 m
  • Disruptia - Mont Plans, actriu: “La creativitat no es perd amb els anys”

    Disruptia - Mont Plans, actriu: “La creativitat no es perd amb els anys”
    May 29 2024
    De petita volia ballar, després pintar, fer fotografia… Mont Plans és actriu per què al final, la va enganxar el teatre i ja no concep la seva vida sense ser dalt de l’escenari. ‘Disruptia‘ conversa amb una veterana de les arts escèniques, sobre què significa fer-se gran per a una persona creativa. “En teatre no et jubiles, et retiren”. Si un dia no puc treballar, no treballaré. El meu objectiu a la vida és ser feliç” Mont Plans, actriu La creativitat segons Mont Plans no es perd amb els anys. “Sempre tinc projectes, coses per explicar i 10.000 mil idees a l’ordinador. Jo no em jubilo, si de cas em retiraran”. La realitat és que Mont Plans està passant per una etapa molt activa professionalment. Cada actor té el seu mètode creatiu, el de Mont Plans és a través d’hores de feina: “Jo pico pedra”. Dedica molts dies a memoritzar el text per què necessita fer-se seu el personatge. “Jo necessito creure-me’l, no actuar-lo, per a fer-lo creïble”.
    Más Menos
    34 m
  • Disruptia - Oriol Amat, economista: “Tenim l’oportunitat de tenir diverses vides en una vida”

    Disruptia - Oriol Amat, economista: “Tenim l’oportunitat de tenir diverses vides en una vida”
    May 21 2024
    Oriol Amat és economista i professor per vocació. “Sempre dic a la universitat que pagaria per la feina que faig. Potser un dia el gerent em farà cas”. Amat, professor de la UPF i exrector d’aquesta universitat parla a ‘Disruptia’ de creativitat i jubilació, i diu que li agradaria seguir l’exemple de seu pare Joan Amat Solé, que va morir als 98 anys i que no es va acabar de jubilar mai. Als 88 anys va fer el grau de dret i va acabar el doctorat als 90 i escaig. “Del meu pare he après que tenim l’oportunitat de tenir diverses vides en una vida”. No m’imagino jubilat, si no fent coses a un ritme diferent. La clau és la salut” Oriol Amat, economista Oriol Amat és conscient de la importància de la salut: una de les raons per fer un pas al costat com a rector de la UPF, l’any passat, va ser que tenia covid persistent. Feia mesos que dormia tres hores al dia i els metges el van aconsellar afluixar una mica. Com a rector de la UPF va impulsar una normativa que permet als professors continuar en actiu després de fer 70 anys. La majoria s’hi estant acollint, i no per una qüestió econòmica, perquè com que cobren la pensió no tenen una retribució econòmica. Tampoc no continuen amb la docència si no que fan altres tasques, com per exemple fer de mentors o fer recerca i escriure articles. “Així no fan de tap a les generacions de professors més joves”. La seva idea quan es jubili és continuar col·laborant amb entitats civils, associacions i ONG. “M’imagino d’aquí a molts i molts anys amb bastó anant al col·legi d’economistes o a l’associació catalana de comptabilitat, ajudant amb el que pugui mentre hi hagi salut”.
    Más Menos
    36 m
  • Disruptia - Jubilació: felicitat o condemna?

    Disruptia - Jubilació: felicitat o condemna?
    May 14 2024
    Hi ha persones que arriben a la jubilació eufòriques perquè se’ls acaba el fet de treballar, d’altres pensen a dedicar-se a altres coses i n’hi ha que no es jubilen mai —més enllà del tràmit administratiu— perquè els agrada tant el que fan que no conceben la seva vida sense la seva feina. Però com afronten la jubilació les persones creatives? A la tercera temporada de ‘Disruptia’, el professor de neurocreativitat d’EADA Franc Ponti parla de la jubilació a través de l’experiència de persones creatives que es troben en aquesta etapa vital. Preparar-se per a la jubilació a partir dels 50 El més important d’aquesta etapa és la preparació que hauria de començar a partir dels 50 anys. El drama és no fer-ho, segons explica el psicòleg i escriptor Xavier Guix. Les persones creatives, amb una activitat satisfactòria, poden continuar amb la mateixa activitat però baixant el ritme, i tenint en compte, segons Xavier Guix, que “quan ens jubilem deixem de ser singulars per esdevenir universals. L’important no som nosaltres, sinó la nostra funció”. Les persones que han basat la seva autoestima en la seva autoeficàcia tenen un problema quan es jubilen” Xavier Guix, psicòleg El drama arriba quan una persona arriba a la jubilació i es troba que no sap què fer perquè sempre ha estat manat, i ara que pot decidir no sap el que li agrada. Segons Guix, “en aquests casos la gent envelleix de cop. I fins i tot es volen morir”.
    Más Menos
    39 m
  • Disruptia - L’administració innovadora amb Xavier Marcet

    Disruptia - L’administració innovadora amb Xavier Marcet
    Apr 24 2023
    Cal que sigui innovadora l’administració pública? La innovació és difícil, però no hi ha alternativa, segons Xavier Marcet, president de Lead To Change. Marcet, consultor internacional en innovació, el convidat d’aquest episodi de ‘Disruptia’, conversa amb el professor de neurocreativitat d’Eada Franc Ponti sobre la necessitat d’aplicar la innovació a l’administració publica. Segons ell, del futur només en sabem una cosa: que serà diferent i ens haurem d’adaptar. El disseny d’una organització innovadora Cal pensar en com organitzar l’administració per solucionar no només el present sinó també el futur. Les empreses privades tindran cada vegada més eines per innovar, i posaran en evidència l’administració que es quedi enrere. Per això, segons Xavier Marcet, cal avançar cap una organització menys jerarquitzada, que funcioni sense “capelletes” i que doni versatilitat i concreció a la creativitat. L’administració ha de deixar de ser la campiona del món de les proves pilot” Xavier Marcet, president de Lead To Change La innovació no exigeix planificació, sinó que es construeix a través d’experiències. La planificació és pel dia a dia i els objectius anuals , però per innovar el més important és crear les condicions per canalitzar tota l’energia que es genera dins l’organització. “Si no passes mai de la prova pilot, arriba un moment que només generes frustració”. Una altra de les condicions per innovar és observar per captar necessitats poc explícites dels ciutadans. Segons Xavier Marcet, “la innovació no en té prou amb la participació, i menys amb la participació ciutadana que sovint està trufada de molts elements ideològics i polítics”. L’aportació de Barcelona a la innovació Què pot aportar Barcelona, i Europa en general al món de la innovació? Una innovació que respecti medi ambient, la privacitat i que el seu resultant social sigui positiu. ” Que no ens porti a la pèrdua de la privacitat o al deteriorament de la democràcia”. Xavier Marcet afirma que Barcelona és un dels ecosistemes innovadors a escala europea, sobretot si sumes innovació i emprenedoria. Ara mateix ja atrau densitat de talent innovador en biotecnologia, digital i una part de la indústria clàssica. “Cal posar l’accent en les persones i la capacitat d’aprendre, i no tant en les tecnologies”.
    Más Menos
    30 m
  • Disruptia - Intel·ligència artificial al servei del ciutadà amb Karina Gibert

    Disruptia - Intel·ligència artificial al servei del ciutadà amb Karina Gibert
    Mar 23 2023
    De què parlem quan parlem d’intel·ligència artificial? Karina Gibert, catedràtica en intel·ligència artificial de la UPC, conversa amb Franc Ponti, professor de neurocreativitat i innovació d’Eada sobre els orígens d’aquesta disciplina, quin ús en podem fer i la seva aplicació en el dia a dia d’una ciutat com Barcelona. Catalunya i Barcelona, pioneres en intel·ligència artificial Tenim un entorn privilegiat en matèria d’IA, segons Karina Gibert, ja que Catalunya té una estratègia pionera d’aplicació de la intel·ligència artificial i l’Ajuntament de Barcelona té un pla estratègic. “Ja fa anys que la ciutat és una ‘smart city’ de les millors del món”, afirma la catedràtica de la UPC. En tenim molts exemples, al transport públic, en el control d’aforament platges, o els “chatbots” als serveis municipals. “La IA ha de permetre a l’administració ser proactiva amb el ciutadà, i avisar-te per exemple si han sortit beques menjador a les quals pots optar i ajudar a fer-ne la sol·licitud”. Segons un estudi de la UPC, en pandèmia el 70 % de les persones vulnerables que durant primera onada necessitava una prestació econòmica no la va cobrar perquè no la va saber demanar. Les persones amb menys competències digitals no es poden quedar enrere. La intel·ligència artificial ha de ser proactiva amb el ciutadà” Karina Gibert, catedràtica en intel·ligència artificial de la UPC El ChatGPT La intel·ligència artificial va néixer l’any 1956, quan l’informàtic i matemàtic nord-americà John McCarthy va reunir 10 savis que després de dos mesos van arribar a la conclusió que una màquina pot replicar la intel·ligència humana a través de tres llenguatges: el lògic, el matemàtic i el de la programació. Primer, la IA només es va basar en la part cognitiva, ara en canvi incorpora la creativitat. És el cas del famós ChatGPT, tot i que segons Karina Gibert, el registre creatiu dels humans és diferent, i les màquines no ens prendran el lloc. La intel·ligència artificial canviarà l’estructura social i l’administració ha de vetllar perquè sigui en positiu ” Karina Gibert, catedràtica en intel·ligència artificial de la UPC La Unió Europea està elaborant un projecte de llei per classificar les diferents IA per nivells de risc. Les IA ens observen a través de moltes aplicacions i ens fan un perfil. Pot ser en l’àmbit de màrqueting com a consumidors, però a la Xina, per exemple, el govern les fa servir per posar multes, cobrar impostos o decidir si pots agafar un avió: “Ens hem de protegir contra determinats usos” . Pel que fa als llocs de treball, aquests es transformaran: delegarem en les màquines processos repetitius complexos i nosaltres ens podrem dedicar a la part més humana de les activitats. “Imagina que la IA sintetitzés tots els documents que ha de llegir un advocat. Aquest podria dedicar molts més dies a pensar en una estratègia”. Ens trobem, per tant, davant d’un canvi de paradigma social molt important, ja que a mesura que aquesta tecnologia es consolidi transformarà el nostre entorn.
    Más Menos
    29 m