Episodios

  • Puccini o la melodia perpètua

    Puccini o la melodia perpètua
    Oct 4 2024
    Avui, el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb un llibre de l'escriptor badaloní Adrià Gual, "Puccini o la melodia perpètua". Es tracta d'una novel·la en dos actes, dues jornades i dos narradors, on l'autor ens acosta a la figura enigmàtica, torturada, melangiosa i segons com, poc coneguda del músic italià. Amb il·lustracions que enriqueixen el text, aquest llibre és un dels molts que s'han publicat aquest any per commemorar el centenari de la mort de Puccini. Una novel·la que per damunt de tot parla i respira música.
    Más Menos
    57 m
  • Camille Claudel, l'escultora que no va poder ser

    Camille Claudel, l'escultora que no va poder ser
    Oct 3 2024
    Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar fins a París, el dels escultors francesos Camille Claudel i Auguste Rodin. La jove escultura, 24 anys més jove que ell, va ser la seva alumne, gran col·laboradora i també amant i musa. Junts, durant anys, van viure i treballar amb una profunda complicitat artística. Però, de cop, tot es va esvair. Bé, només per a ella. Li esperaven trenta anys de reclusió en un sanatori mental. El motiu? Haver gosat ser artista. La música ens dona motius per explicar-ne la història.
    Más Menos
    54 m
  • Fugida de lloba

    Fugida de lloba
    Oct 2 2024
    Avui el nostre particular tour el comencem amb un poema d'Alda Merini: "A qui em pregunta / quants amors he tingut / li responc que miri / als boscos per veure/ en quantes trampes han quedat / els meus cabells". És "Fugida de lloba". A partir d'aquí hem anat trobant diferents músics i músiques. Una és de la desconeguda Marie Bigot, nascuda el 1786 . La parada ens ha servit per esplaiar-nos amb ella i el seu llegat. El souvenir té a veure amb ella i Beethoven!
    Más Menos
    53 m
  • Ells l'han matat

    Ells l'han matat
    Oct 1 2024
    Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar a un poblet de Sicília. Hi hem anat per assistir a l'estrena de l'òpera "Cavalleria Rusticana", de Pietro Mascagni, i de retruc ens hem trobat amb la mort de Mary, la filla de Don Corleone de la pel·lícula "El padrí", de Francis Ford Coppola. Dues històries allunyades en el temps però amb el mateix ambient sicilià, el mateix intermezzo, i la mateixa frase final, només que canviant el protagonista: "Hanno ammazzato la figlia Maria". Ells l'han matat!
    Más Menos
    52 m
  • Pensant en la seva terra

    Pensant en la seva terra
    Sep 30 2024
    Avui, entre altres destins, us proposo fer un tour per les muntanyes de Galícia. Hi anirem amb la música del compositor gallec Andrés Gaos, la seva Simfonia n. 2 i que el compositor va escriure des de la llunyania. Una evocació nostàlgica de la seva terra escrita des de l'Argentina. Com a souvenir us he portat "Rosa d'abril", una obra pòstuma per a veu i piano escrita per Gaos, l'any de la seva mort el 1959, i basada en un dels "Cantares gallegos" de Rosalía de Castro. Una obra plena de nostàlgia!
    Más Menos
    58 m
  • Els errors es paguen

    Els errors es paguen
    Sep 27 2024
    Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha portat al mateix lloc on vam anar la setmana passada amb el Club de lectura: "La música com a pensament", de Mark Evan Bonds. I direu: "Per què?" Doncs perquè la setmana passada vaig cometre un error quan, parlant d'aquest llibre, vaig anunciar la Simfonia n.1 de Beethoven i va sonar la de Brahms. Les presses, quan hi ha dies de festa pel mig, no són bones companyes de viatge, però, en tot cas, això no és cap excusa. Ho sé gràcies a un oient, a qui direm Carles, que em va escriure un mail on amb molta amabilitat m'advertia de l'error. Reconèixer els errors i que hem ensopegat ens causa vertigen, com en aquest cas, però, segons com t'ho diuen et venen ganes de donar-li les gràcies i posar-hi remei. Discrepo de les actituds agressives que ens trobem sovint a les xarxes i de la violència d'envestir la gent amb autoritat moral. Com a souvenir "Les Meditacions", de Marc Aureli. Ajuden a reflexionar sobre el món que volem!
    Más Menos
    58 m
  • Estimada senyoreta...

    Estimada senyoreta...
    Sep 26 2024
    Avui el nostre particular tour l'hem començat amb un poema: "Tenir un fill, escriure un llibre, plantar un arbre o tastar el verí, matar un home, enamorar-se fins al deliri. (I potser publicar un llibre de versos coixos.) (...)" És de la mataronina Marta Pera Cucurell, qui es defineix com a barquera, traductora, poeta...! Amb música de Purcell com a música d'acompanyament, a partir d'aquí hem agafat aire i hem seguit per aquest inabastable univers musical i poètic. Un dels llocs ens ha deixat a París el 1928. Hi hem anat amb una carta que George Gershwin escriu a Nadia Boulanger: "Estimada senyoreta, soc a París i m'agradaria molt veure-la (...)". Què volia d'ella? Doncs hauràs de fer el viatge.
    Más Menos
    57 m
  • Ludwika Chopin, la germana oblidada

    Ludwika Chopin, la germana oblidada
    Sep 25 2024
    Avui el nostre particular viatge, entre altres destins, ens ha portat a l'illa dels oblidats per recuperar una escriptora i música que participar activament en la vida cultural de la seva ciutat natal, Varsòvia. Havia nascut el 1807 i va ser la gran de quatre germans, tres noies i un noi. De tots, va ser la més propera al noi, Frédéric, i va esdevenir la seva confident i protectora de per vida. De petita, ella li va ensenyar a llegir i escriure en polonès i francès, i a tocar el piano. Ella també va escriure música, tot i que les seves composicions no s'han conservat. El precoç geni musical de Frédéric Chopin sempre va tenir el seu suport i, un cop mort, ella es va fer càrrec del seu llegat. Es deia Ludwika Chopin.
    Más Menos
    59 m