En el nostre habitual recorregut dels divendres per la geografia catalana a través de l'esport avui ens aturem a la localitat lleidatana de Gòsol. Es tracta d'un municipi del Berguedà que, a diferència de la resta de poblacions de la comarca, pertany a la província de Lleida i no de Barcelona.

Amb menys de 250 habitants, Gòsol és conegut per dos grans personatges, l'eclesiàstic i escriptor Josep Mª Ballarin, fill predilecte del poble, i el pintor malagueny Pablo Picasso, que va passar llargues temporades a Gòsol i hi va deixar un llegat artístic que es pot veure al Centre Picasso.

Però el municipi també és conegut pel seu privilegiat entorn natural i el seu Castell, el motiu que va portar a un grup de persones a crear l'any 1987 una Caminada Popular que aquest diumenge, 21 de Juliol, arriba a la seva 36ª edició. La prova, no competitiva, va néixer per obtenir recursos per la consolidació i conservació del Castell i la Vila Vella de Gòsol.

Ens visita el periodista Joan Manuel Surroca que, durant gairebé 40 anys va exercir de periodista radiofònic especialitzat en esports i va ser responsable del Servei d'Esports de RNE a Catalunya entre 1990 i 2007.

Membre des de l'any 2010 de l'Aula d'Història del Centre d'Estudis Joan Antoni Samaranch de la Fundació Barcelona Olímpica, Surroca és autor de diversos treballs bàsicament sobre olimpisme i ara ens presenta el darrer, "París 1924: Els Jocs de Coubertin".

El títol del llibret vol reflectir la decisiva intervenció de Pierre de Coubertin per veure uns Jocs Olímpics a París abans de deixar la presidència del Comitè Olímpic Internacional, sobretot perquè havia quedat molt decebut dels primers a la capital francesa només 24 anys abans, el 1900.

La Fundació Barcelona Olímpica edita aquest llibre pocs dies abans de l'inici dels tercers Jocs que es fan a la capital francesa que comencen el 26 de juliol.

Ens acompanya la nedadora catalana Núria Marqués que viurà aquest estiu a París els seus tercers Jocs Paralímpics. La Núria, amb un brillant palmarès als seus 25 anys, té ja quatre medalles paralímpiques, or i plata a Rio 2016 i una altra plata i bronze a Tòquio 2020.

L'or de Rio quan encara era menor d'edat i només feia dos anys que competia al màxim nivell de la natació adaptada, va marcar un punt d'inflexió en la seva carrera esportiva i, des d'aleshores, entrena al CAR de Sant Cugat i no ha deixat de competir ni de col·leccionar medalles.

A més de les seves 4 medalles paralímpiques, la Núria té altres 13 en mundials i moltes més en Europeus i altres competicions. La catalana ha compaginat sempre la seva carrera esportiva amb els estudis de fisioteràpia que està a punt de finalitzar.

Amb ella parlem d'aquesta recta final de preparació pels Jocs i dels seus objectius a París on competirà en les seves proves principals 100 esquena i 200 estils.

Conversem amb la Maribel Zamora, Presidenta de la Federació Catalana de Voleibol i que aspira a convertir-se en la primera dona presidenta de la història del voleibol espanyol com a candidata a les eleccions de la Federació Espanyola.

Zamora, que ha passat per tots els estaments del volei des de jugadora, àrbitre, entrenadora i dirigent, ja va ser candidata a la presidència de la Federació Espanyola fa quatre anys que va guanyar i manté un contenciós amb l'actual president, Agustín Martín, al que va denunciar per presumptes irregularitats a l'anterior procés electoral.

Amb ella conversem d'aquest procés, del creixement del voleibol català i dels seus objectius si arriba a la presidència de la Federació Espanyola.

Conversem amb l'atleta catalana Esther Guerrero que es prepara per viatjar a París i competir en els que seran els seus tercers Jocs Olímpics.

Especialista en 800 i 1500 metres al llarg de la seva carrera, Guerrero va competir ja als Jocs de Rio 2016 i a Tòquio 2020, els Jocs de la pandèmia que es van disputar un any més tard. Poc després dels jocs japonesos, el febrer de 2022, la catalana va patir una greu lesió al bíceps femoral que li va impedir disputar la resta de la temporada. El 2023, però, l'Esther va retornar amb força i es va classificar per als Jocs de París on té l'objectiu de fer un bon paper en la prova de 1500 dels que, probablement, seran els darrers Jocs de la seva carrera.

En el nostre habitual recorregut per la geografia catalana a través de l'esport avui ens aturem a Ripoll, la capital de la comarca gironina del Ripollès. El municipi està situat al cor del Prepirineu català, a la confluència dels rius Ter i Freser i té uns onze mil habitants.

A més del seu conegut patrimoni cultural i arquitectònic, amb el Monestir benedictí de Santa M. de Ripoll i el seu conjunt monumental al capdavant, Ripoll té un entorn natural privilegiat amb moltes possibilitats per la pràctica esportiva.

I un dels esports més habituals pels seus camins i carreteres és el ciclisme, una activitat que es remunta per aquestes terres a l'any 1907 i que, des de 1949, regula el Club Ciclista Ripoll que enguany celebra el seu setanta-cinquè aniversari i que el passat cap de setmana va organitzar la 49a edició d'una de les seves proves més emblemàtiques, la Marxa Cicloturista de Ripoll, Terra de Comtes i Abats.

Conversem amb la periodista Lorena González que ens presenta la seva primera novel·la "Guarda silencio", de l'editorial Plaza & Janés, on s'endinsa en temes tabú com l'homosexualitat al futbol, la salut mental o el suïcidi. Una història de ficció amb molts temes reals que comença quan el futbolista Gabriel Baroli arriba a Madrid des de la seva Argentina natal convertit en el fitxatge estrella d'un dels clubs més grans d'Espanya. La inesperada mort del seu pare provoca que Alvaro de la Cruz, el capità del seu nou equip, sigui el seu suport més gran i que entre ells comenci una amistat que acabarà convertint-se en alguna cosa molt més intensa. Gabriel es debatrà entre amagar la relació o fer pública la seva homosexualitat... amb tot el que això podria comportar.

Parlem de muntanyisme inclusiu a través dels reptes superats a la muntanya per la jove catalana Maria Feo, que va néixer amb una discapacitat que l'afecta la mobilitat i la parla, acompanyada dels seus pares i els voluntaris del Club Excursionista Anoia. El projecte es va iniciar el desembre de 2022 durant les primeres jornades de muntanyisme inclusiu on participava l'esmentat club i el Centre Excursionista de Petrer, a Alacant. La Maria, de 24 anys, va superar amb èxit totes les etapes del projecte i va fer dos cops el cim del Balandrau, situat a 2500 metres d'altitud, gràcies a una cadira Joelette, tot terreny, facilitada pel Club Anoia i patrocinada per DS Smith, i a l'esforç dels seus pares i els voluntaris que pujaven la cadira.

Ens acompanyen Martín Feo, pare de Maria, i Jordi Sangrà, president del Club Excursionista Anoia per parlar d'aquesta iniciativa, que posa de manifest les mancances estructurals d'accés al medi natural de persones amb mobilitat reduïda.