Paranoia Metal Show Por arte de portada

Paranoia Metal Show

De: paranoiashow
Escúchala gratis

  • Resumen

  • Equip humà mentalment pertorbat que publica ressenyes de Rock i Metal i fa ràdio cada diumenge de 19 a 22 h pel nostre canal d’internet a https://paranoiashow.wordpress.com/radio-online/ També per internet la plana web http://www.paranoiashow.com I crítiques de cds i concerts actualitzats a http://http://paranoiashow.wordpress.com/ Tenim grup al Facebook per poder xatejar en directe mentre fem programa, així podeu demanar cançons, fer dedicatòries, insultar-nos perquè hem deixat pel terra al vostre grup favorit, queixar-vos per la fam al món, posar denúncies de paternitat, etc...
    © 2024 paranoiashow
    Más Menos
activate_primeday_promo_in_buybox_DT
Episodios
  • Podcast del Paranoia Metal Show emès el 14 de Juliol de 2024

    Podcast del Paranoia Metal Show emès el 14 de Juliol de 2024
    Jul 14 2024
    Programa número CCXCIII en llibertat amb encallamenta inclosa, 40è de la temporada XXVIII, 28è de 2024, 74è de la creació del Veganisme Fixe Discontinu i 30è del re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fice Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog i Sequera Friendly o Eclèctic o Post-Alcoholisme o Alcoholisme de Gènere Fluït, amb una puntuació avui a la baixa respecte a anteriors edicions, però no serà per ènfasi ni entonació. Poca cosa dins del Muy Bien Chavales, Ya os Llamaremos, on hi tenim als Black Veil Brides en acústic per contrarrestar la seva potència habitual, un EP d’Unearth, i singles dels Any Given Day en plan versió i pseudo-súper-quasi-maxi-grup dels Seven Hours After Violet. No hi entren ni els Mr. Big perquè han fet quelcom lleugerament més potent que el fet en els darrers 20 o 30 anys i els reconeixem l’esforç, ni els Axxis que perdonen als dofins i, a més, ens cauen bé. Per altra banda, als noms de merda, avui hi tenim als Grave Dogger, Massacration i als Maduro... que déu ni do els nens... Al Dia Internacional del Rock aprofitem per celebrar també el del Metall, ja que se’ns va passar i, parlant de metall, es veu que ens podeu enviar currículums per venir a fer de becaris en quan a poliments metàl·lics es refereix i possibles substituts d’en Sergi, trobant-nos a partir d’ara també a la categoria/etiqueta de #chaperos o #chaperos_del_metal. A la secció de noticies hi trobem la contra-ofensiva a la secció vegana dels supermercats, i en quant a l’apartat de noticies de balconing hi tenim dues modalitats que van afegint dificultats a l’esport base, el Balconing on Fire i el Banzai Skydiving. Comencem ja amb novetats de bones a primeres, i és que hem de córrer abans que comenci la final de l’Eurocopa, i ho fem amb versioneta dels Ice Nine Kills, que és el nou single i forma en què obren els concerts a partir d’ara. Seguim amb americans que no donen lloc a especular sobre la seva nacionalitat, com en Tim Montana, amb un rock alternatiu-post-grunge correcte, igual que el hard rock actual dels Count Pariah. Avui recuperem als Fiddler’s Green com a nova proposta de cançó de l’estiu i com a fòrmula inequívoca per descartar a borratxos a l’hora de poder conduïr, cosa que xoca amb una altra novetat musical de la setmana, els industrials Amerakin Overdose amb una proposta que fa més vergonya que no pas ganes de ballar. Arriba el nostre webmàster anunciant-nos que en James Hetfield es passa al cine, però no ens aclareix si a canvi de deixar la música o no... qui no deixaran la música són els Fallen at Dawn, protagonistes de la Recordamenta de la Setmana tot i que no els poguem recordar perquè no els coneixíem d’avantes, però en Sergi ens la cola doblada i així té excusa per parlar del concert d’Ice Nine Kills i Fallen at Dawn del que aviat en tindreu una crítica a aquesta web. La recomanamenta de la setmana, avui a la vora de la pantalla gegant, és per als Full House Brew Crew, o Full House BC o FHBC, get similar a FFDP, però tampoc del tot, i que serveix perquè en Lluís marqui un altre doblet amb uns raonaments que donaran molt que parlar i que pensar. Més novetats discogràfiques d’avui són els Vuur & Zijde a qui caldria haver passar per la nostra subsecció de naming, dins del merchandising d’aquesta web, i que haurien d’haver assistit als nostres cercles educatius d’etiquetatge de grups de metal. Encara més novetats, tot i que no massa ni del tot, com és un recopilatori dels ASP i un directe d’Amorphis recuperant els discos que li agraden a l’Ivan, tot i que amb el cantant que no li agrada a l’Ivan. En la secció de novetats de metalcore, avui hi tenim single dels Caliban, i una gent que va mig caps per avall, com a bons australians que són, els In Hearts Wake. Després de descobrir que la hora catalana és de bon caducar, ens n’anem cap a Moscow per donar-vos els oportuns consells de cara al desgel. Per primer cop en mesos, un blackie aprova en l’exàmen del decàleg de 13 o 14 punts del bon blackie, amb una puntuació global de 10 sobre 13 o 11 sobre 14, que superen de llarg als tres darrers blackies amb notes de 3, 2.5 i 3 sobre 13. La darrera novetat del dia és per als gòtics classicons dels 2 Wolves en un moment en què ens adonem que hem de compensar lo poc progs que estem darrerament. Tot això i més, com quin és l’outfit que està de moda per anar a buscar bolets aquesta temporada d’estiu-tardor, quina és l’edat òptima perquè mori un blackie, i perquè el prog no és un estil que faci estiu, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:
    Más Menos
    3 h y 1 m
  • Podcast del Paranoia Metal Show emès el 7 de Juliol de 2024

    Podcast del Paranoia Metal Show emès el 7 de Juliol de 2024
    Jul 7 2024
    Programa número CCXCII en llibertat amb encallamenta inclosa, 39è de la temporada XXVIII, 27è de 2024, 73è de la creació del Veganisme Fixe Discontinu i 29è del re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fice Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog i Sequera Friendly o Eclèctic o Post-Alcoholisme o Alcoholisme de Gènere Fluït, amb una puntuació global de pronunciamenta, amb màxim històric aconseguit de 9.9 sobre 10 perdent una dècima per manca d’ènfasi i entonació més o menys humana. Només dos grups dins del Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos el dia de San Ronnie Romero, i això que tenim forces novetats, per una banda single xumba-xumba dels Kontrust, i és que sense la Agatha ja no són el mateix, i els Visions of Atlantis, aquests sí, perquè sí que són el mateix de sempre. Per altra banda, als noms de merda, avui hi tenim als Aposento, als ESA, als Poodator, als Suicider Duck i als que no es decidien entre en Kerry King i en Leonardo DiCaprio, els Slaytanic, i no han entrat en aquesta secció els dArtagnan amb el seu maxi Mosqueteros amb col·laboració del maguito de ozito perquè també hi col·labora la Melissa Bonny que aquesta sí que val la pena. Mentre com a bons #pitonisos_del_metal preveiem que Alemanya augmentarà l’avantatge respecte a Anglaterra en el campionat de balconing de 2024, ens adonem que l’Ivan és l’Yngwie del programa mentre en Sergi és en Lindemann dels paranoies... en Lluís no sabem qui és... de fet, avui tampoc sabria ell mateix qui és en les condicions que es troba, i, tot i així, millora els estudis científics de la Pompeu Fabra. La darrera noticia del dia la trobem en l’aparició de la The Phantom Time Conspiracy, teoria demostrada per nosaltres avui durant el programa que diu que els segles VII al X no van existir i que en realitat vivim al 1700 i algo. Altres novetats del dia passarien per en Per, en Per Wiberg en solitari que no serà el primer del dia amb manca d’imaginació per posar nom al grup, en aquest cas, d’Stoner Psicodèlic. També amb un toquet Stoner però de la banda més alternativa, tenim el segon disc dels britànics Amongst Liars, que competeixen amb Deep Purple amb britànics del dia, que no pas en edat ni en rapidesa de treure cançons bones, i és que, per primer cop en 40 anys, tenim més d’una cançó que està bé dels lilosos. Amb els Oh, Hiroshima demostrem científicament les raons que porten a en Lluís a superar amb escreix les teories dels estudis científics de la Pompeu Fabra. Per segon cop sonen al programa els Kissin’ Dynamite, tot i que és la primera que punxem el nou disc, força passable, com molt bé es pot sospitar en veure’n la portada. Arriba en Sergi, com no, entre problemes tècnics per parlar-nos del nou disc de Bon Jovi que haurà de pensar en canviar-se el nom a Bon Abueleti, els Scorpions que, no per se, si no per altri, no es poden retirar, tornant a fer-nos demostrar els nostres dots matemàtico-futurulogístics, i en Fortu, que sap lligar els seus problemes físics amb la seva previsió musical. Noves sintonies donen pas a les seccions d’en Sergi, començant per la recordamenta de la setmana, que és pels Abyss, que no entenem com ens podien haver agradat, i que, més de 20 anys després, demostren com de bons pitonisos podem arribar a ser. També nova sintonia per la recomanamenta a la vora del foc, avui amb els In Vain, els bons, no pas els espanyols, que ja seria passar-nos de grups de merda per avui. Tornem a les novetats, on hi tenim single d’Ill Niño que, tot i fer-nos por, tampoc està tan malament, seguit del nou disc dels Niktophobia, un death metal melòdic que no ens ha espantat pas massa. Després de Per Wiberg i Bon Jovi, arriba el tercer personatge sense imaginació per posar noms a grups, en Tommy Vext, tot alternatiu ell. Com es nota que és baixista el líder dels Octoploid, còpia dels Barren Earth que a l’hora eren còpia dels Amorphis d’avantes... i tot per no atrevir-se a parlar amb el cantant tot i, en teoria, ser ell el líder del grup. El mort de la setmana d’avui ens porta, de forma totalment impensable, cap a Los Angeles, California, on hi trobem a un drogadicte professional, que no es drogava pel gaudi personal si no que era la seva feina i la font d’ingressos. A Los Angeles aprenem que cal sentar-se per no despistar-se i també cal vigilar molt als conductors de moto que es veu que no n’hi ha cap que sàpiga conduir bé. La darrera novetat del dia és per als Akhlys amb un Lluís en baixes condicions de logometria avançada, tot i que millora en geografia, especialment la de Colorado. Tot això i més, com quines són les condicions que s’han de donar per confondre un grup de hip-hop amb un de nu metal, quin sobrenom no us hauríeu de posar mai o qui va ser el germà petit del director de Spaceballs, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:
    Más Menos
    2 h y 46 m
  • Podcast del Paranoia Metal Show emès el 30 de Juny de 2024

    Podcast del Paranoia Metal Show emès el 30 de Juny de 2024
    Jun 30 2024
    Programa número CCXCI en llibertat, que, pel què es veu, també és un jugador de la selecció danesa, 38è de la temporada XXVIII, 26è de 2024, 72è de la creació del Veganisme Fixe Discontinu i 28è del re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fice Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog i Sequera Friendly o Eclèctic o Post-Alcoholisme o Alcoholisme de Gènere Fluït, amb una puntuació global de pronunciamenta, per segona setmana consecutiva, d’un 9.8 sobre 10 perdent dos dècimes per despistamenta, aquesta setmana. Amb el dubte de si tindrem Sergi o no, comencem amb les seccions, i a la primera, el Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, hi tenim dos grups més que regraven discos, per tercera setmana consecutiva, Lumberjack i Kadavar, a més, directe de Within Temptation, ep estafa de Memphis May Fire, i discos de Sebastien, Crystal Viper, Anvil, The Warning i Devolution, aquest darrer sense sorpreses, ja que es tracta del baixista de Fear Factory que, a més de baixista, per si no fos poc, també és amant del thrash. A la subsecció de Noms de Merda, avui gairebé una secció més extensa que la d’en Sergi, i és que hi tenim a Voilà, Altamira A.D, We Are Parasols, JaviMetal, Matador, Mama., Valantino, Incendiarius, Sentencia Mortal, Harpazo, Carabina, Cigarrette Vagina i Amiostasis. Comencem ja amb novetats després de tenir a en Chris Harms per partida doble sense que punxem cap grup d’en Chris Harms, i ho fem amb una altra col·laboració, la d’en David Draiman amb els Nothing More que és lo únic que val la pena del disco. Les noticies del dia avui porten per partida doble als Mötley Crüe, la noticia dels Erio que ja han après a enviar ni que siguin imatges per internet després d’11 anys, la celebració de l’aniversari de l’Yngwie Malsmteen, gran guitarrista i millor pers... weno, no. També passem a informar de la nova plana web de la federació mallorquina de balcon.ing així com el fet que ara resulta que a Figueres el Nadal es celebra a finals de juny. I ja que parlem de balconing i de Nadal, seguim amb les novetats i, en concret, amb gent amb poques ganes de viure, com és la Julie Christmas, que també s’acompanya de gent trista al disc. Després d’una explicació extremadament tècnica per fer-vos entendre què és exactament el crossover i com s’ha d’utilitzar l’etiqueta, passem als Crossfaith, uns japos que, tot i consumir drogues, no van tan drogats per la vida com caldria esperar. Del nou disc dels Manapart que, com a System of a Down... bé, però abans estaven millor, però mantenint el nivell de terrorisme visual amb les portades, passem als The Exies i el seu rock alternatiu barrejat amb post-grunge. Tenim un single dels Dark Tranquillity i hem d’anar fins a Hongria per trobar com encabir els trombons a dins del món del black metal. L’amago d’amenaça de crida de la setmana ha donat resultats, i, després de setmanes d’haver de tirar d’arxiu, el Mort de la Setmana d’avui torna a ser novetat, en concret, una mort californiana per la part del Brasil després de celebrar despistadament el Sant Joan fent ziga-zagues. Entre malalties sexuals i ramats de cabres, descobrim la principal i podria ser que única raó que explicaría el perquè Catalunya a hores d’ara encara no és un país independent. Tornem a les novetats, on hi trobem als alemanys Neaera més seriosos, en contrast amb els grecs Hail Spirit Noir que s’han passat de frenada celebrant el Sant Joan a terres hel·lèniques. Més novetats, passant de un tiu que no es diu Limbo tot i pertànyer i ser ell mateix Limbonic Art, i un altre tiu que té massa fred i per això fa uns anys va crear als White Stones, tot i equivocar-se d’idioma. Després de fer un pack d’agenda i una cinquena part de les sub-seccions d’en Sergi all-in-one, passem a la secció de física i química on us ensenyem el mètode científic inequívoc per mesurar l’alçada d’en Dani Filth. Encara queden un parell de novetats, els danesos Illdisposed amants de les galetes de mantega i els blackies progs Aklash, poc blackies pel logo. Tot això i més, com quina serà la propera ciutat de residència d’en Lindemann o quins estils musicals marquen el futur d’una parella estable, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:
    Más Menos
    3 h y 1 m
Música
Más Menos

Lo que los oyentes dicen sobre Paranoia Metal Show

Calificaciones medias de los clientes

Reseñas - Selecciona las pestañas a continuación para cambiar el origen de las reseñas.

Reseñas de Audible.com

Opiniones de Amazon
No hay comentarios disponibles