Parlem amb l'Anna Nubiola, l'Anna per a qui l'Enric Gispert va composar aquesta cançó, al monestir de Sant Benet de Montserrat. "Quan vaig començar a estudiar a l'Escola d'Amor del monestir de Sant Benet de Montserrat, vaig conèixer a la persona que m’ha estat mestra, amiga, mare, germana, àngel: l'Anna Nubiola. El primer cop que sobtadament la vaig veure vaig quedar enlluernada pel seu somriure radiant, la seva elegància i bellesa natural, ferma i d'aroma suau com la flor de romaní. L'amic i mestre Romà Escalas m'havia parlat d'una monja molt especial a qui ell, el Toti Soler, el Jordi Savall, el Raimon, i tantes persones, estimaven amb un amor de tanta qualitat que et fa persona; l’Anna. Ella era la dona d’Enric Gispert, qui va ser director del grup de música antiga Ars Musicae i, així com l'Espriu va viure per conservar-nos els mots, ell ho va fer per conservar-nos la música, l'aliment de l'amor. Va ser ell qui va compondre, per a l'Anna, la música del poema del Palau i Fabre que el Toti canta i també jo ara. I ho faig amb un preciós arranjament del Pau Figueres, el guitarrista, hereu i deutor del Toti Soler que més bellesa està aportant actualment a la música d'aquest país." Lletra: J. Palau i Fabre. Música: E. Gispert Lídia Pujol: veu Dani Espasa: piano Pau Figueres: guitarra clàssica Xavi Lozano: moxeño Dídak Fernández: bateria Carlos Montfort: violí Miquel Àngel Cordero: contrabaix. Producció i arranjaments: Pau Figueres LLETRA Passa la mà pels meus cabells, Anna passa-hi la mà. Seré un infant als teus consells, Anna un ancià. Mira la neu en el meu front, Anna, i els desenganys. Em pesa viure en aquest món, Anna, ja tinc mil anys. Passa la mà pels meus cabells, Anna, passa-hi la mà. Sense dir res dona’m consells, ara, que estic cansat. La flama viva que em consum, Anna, no té repòs, i no veig res, perquè sóc llum, Anna, visc sense cos.