Jordi Puntí va participar al club de lectura del Quadern per parlar sobre la seva última novel·la, ‘Confeti’ (Proa), que es basa en la vida de Xavier Cugat. Quan el músic va arribar a Barcelona als anys setanta ja era un personatge molt estrafet i decadent. La perruca, els chihuahues, els negocis tèrbols, les parelles cada cop més joves formaven part de la caricatura que la societat catalana ha retingut d’ell, més que la seva música. Fa nou anys, l’autor va decidir novel·lar la història d’aquest rei de la rumba excèntric i potser no del tot entès. “La primera gran novel·la en català va sobre cavallers que surten a l’aventura fora de Catalunya, i tinc la sensació que aquesta dèria ha desaparegut, i ara s’escriu sobretot sobre Catalunya”. Ell mateix es va convertir en un català que surt a explorar, perquè es va dedicar a investigar Cugat gràcies a la beca del Cullman Center for Scholars and Writers de la Biblioteca Pública de Nova York. El resultat és Confeti (Proa), i els lectors que van assistir al Club del Quadern a l’estudi Toresky per conversar amb l’escriptor confirmaven que, gràcies a la novel·la, han descobert un músic que creien que ja coneixien.

L’escriptora Mònica Batet va participar al club de lectura del Quadern per parlar de la seva última novel·la, Una història és una pedra llançada al riu. Va ser la setena sessió del Club del Quadern, que es va celebrar dijous 7 de març, com sempre a l’Estudi Toresky. La periodista Carlota Rubio i els assistents van conversar sobre com el totalitarisme i el folklore, els dos pilars del seu últim llibre, s’assemblen a tot arreu. La història d’aquesta novel·la se situa al segle XX, en un lloc indeterminat amb un règim totalitari capitanejat per un Dirigent indeterminat que divideix la ciutat amb una línia. Alguns elements fan pensar en la Romania de Cărtărescu, d’altres en la ciutat de Berlín dividida, i d’altres, assenyalaven els lectors, en la dictadura espanyola.

Maria Barbal va conversar sobre els seus contes al Club del Quadern el dijous passat en una nova sessió del club de lectura a l’estudi Toresky. Barbal (Tremp, 1949) va parlar amb els lectors sobre la narrativa breu, arran de Tots els contes (Columna), però també de tota la seva obra en general, que va començar amb l’exitosa Pedra de tartera, el seu debut el 1984. La compilació dels contes ha anat a càrrec de Carme Arenas, però l’escriptora va fer una recerca curosa de rebuscar en els diferents suports on havia escrit. “Segurament no hi són tots”, va reconèixer, perquè algun devia quedar relegat en alguna publicació de paper descarrilada. Els inclosos són 91 i explica que es va proposar “respectar l’escriptora que era fa uns anys”. Si volen veure el vídeo de l’entrevista sencera, ho poden fer en aquest enllaç.