Tenim la impressió que Portugal existeix un poc per portar-nos la contrària: sembla que és possible independitzar-se d'Espanya amb èxit, que els dictadors no moren al llit i últimament, que és possible actuar perquè la gent jove trobe a casa i els especuladors no es facen amb tot. Hui parlem dels nostres cosins de Portugal i el seu govern, la cara B -o, més probablement, l'A- del nostre

Una altra setmana de dos hòmens sols davant el perill i ens enfrontem a una de les sèries "de patir" per excel·lència de l'any passat: Sterno Notte (en català Exterior Nit, disponible en Filmin) dirigida pel veterà cineasta italià Marco Belluccio narra els mesos del segrest d'Aldo Moro en 1978 des de diferents punts de vista: el Ministeri de l'Interior, la família de Moro, el Papa, les Brigades Roges... hui a Greuges parlem de cinema italià, iconografia religiosa, lluites intestines de partit i oportunitats perdudes en política a través de la vida i la passió d'un màrtir contemporani.

Esta setmana si que si, venim amb una crítica netament positiva: i com que estem dos hòmens de guàrdia intentem compensar el camp de naps ressenyant l'obra d'una dona: en L'Assumpció (Propaganda pel Fet, 2023), és el disc de debut de la Maria, nom artístic de la cantant d'Oliva Maria Bertomeu, hi trobem l'aire fresc que trobàvem a faltar en la música tradicional valenciana. I de pas divaguem sobre indústria discogràfica, folc, jazz, música popular i senyors creepy's a Internet, entre altres coses.

Àngel Oltra és biòleg, activista ambiental, expert en polítiques d'agricultura i medi ambient, ramader -de moment- aficionat, amic nostre i, sobretot, de Pego. Voliem preguntar-li sobre món rural i control d'incendis però com sempre ens desviem pel camí transitant per agricultura, món rural i despoblament; sort que hem concebut el Recapte específicament per tindre tot el temps del món per desbarrar

Gravem un dimarts de Carnestoltes, que resulta que a Pego és el dia de la crosta, i casualment teniem per casa al nostre amic Àngel Oltra, que a banda de pegolí il·lustre i expert en gastronomia local, també s'ha presentat a unes primàries recentment. Desbarrem sobre primàries, democràcia interna, selecció d'elits i comportament estratègic, perquè de tant en tant encara ens comportem com a politòlegs -i ocasionalment, amb autoestima.

Hi ha qui diu que sempre estem lamentant-nos o que les coses ens semblen malament, però esta setmana visitem una exposició a la que li podem posar molt poques pegues: a "VALÈNCIA 1972, CAP A LA CIUTAT MONSTRE", comissariada per Josep Vicent Boira, disponible al Centre Cultural la Nau fins al 23 d'abri, trobem una saludable combinació entre nostàlgia, història viva i crítica i tot allò tan en voga de les distopies i els universos alternatius.

Fa temps que voliem parlar de Mític, l'especial de comèdia autoproduït de Magí Garcia (disponible al seu web) i entremig ha esclatat la polèmica de la cancel·lació del programa Zona Franca a TV3, entre altres coses per la renúncia del propi autor del monòleg. Hui, parlem de la comèdia feta en català, i transitem caòticament entre temes com l'ambició, el costumisme, els límits de les televisions públiques, conceptes demodé com la lleialtat i els valors i també, és clar, dels models de monetització, que de la dignitat no es menja.

Hui parlem de les noves tecnologies que no són tan noves i en particular d'intel·ligència artificial i robots que ens parlen, de moment encara en forma de xat, i de com la cultura que havia de ser lliure i sense ànim de lucre acaba sent un joguet més dels nostres multimilionaris malvats preferits... i sustentat pel treball d'africans a menys d'un euro l'hora.