L'independentisme aconseguirà sortir del forat negre on va entrar la mateixa nit del referèndum de l'1-O més enllà que ERC permeti continuar presidint el Parlament a Junts? Serà un hipotètic govern del PP i de Vox a l'Estat la palanca que farà revifar el procés? Són preguntes que sobrevolaran els pròxims mesos, i que han sobrevolat també la negociació per constituir els ajuntaments arreu del país. Ai, la unitat... Possiblement, la paraula del diccionari més torturada del procés. Unitat, una paraula que té més a veure amb la ficció que amb la realitat.

Tot periodista polític amb dos dits de front sap que el pitjor de les eleccions no és la campanya, ni tan sols el dia de les eleccions. El pitjor és l’endemà. Reaccions, anàlisis, tertúlies amb més o menys criteri, polítics que volen fer veure que han guanyat, polítics que volen fer veure que no han perdut, polítics que no tenen més remei que anar cap a casa…I polítics que intenten treure el màxim suc possible als vots obtinguts. Benvinguts a un dels millors espectacles que es donen en política: els pactes, l’acord, la virtut del que és possible. Una mica com ‘House of Cards’, però sense tirar gent al metro, o almenys que sapiguem. 

"Els nostres tràckings no diuen això", "l'enquesta ha trencat la campanya", "hem detectat una bossa de 30.000 vots que ens pot donar la victòria", "el que t'has de mirar és la valoració de líders", "tu creus que aquest trasvassament de vot és possible?!"... Són coses que habitualment ens diuen, a cau d'orella, els polítics i els seus assessors. Perquè les enquestes també són un actor polític.