Bon dia, tarda o nit, nostàlgics i nostàlgiques!

Hauria estat meravellós gravar l’episodi d’avui en una nit d’estiu a la vora del mar. No només perquè ja ve de gust una experiència de platja, guingueta i cervesa, sinó perquè a més, l’anime del qual parlarem avui és una oda a aquella actitud vital que tenim durant les vacances d’estiu, plenament desocupats i suficientment ociosos per fer volar la imaginació. En aquest sentit, aquesta imaginació la canalitzarem cap a la passió amorosa, com no podia ser d’una altra manera en el món de l’animació japonesa, i de totes les vicissituds que comporta.
Agafeu-vos ben fort a la cintura, perquè avui toca parlar de Kimagure Orange Road!

Bon dia, tarda, o nit, nostàlgics i nostàlgiques!

Avui el temps s'atura un altra vegada per conversar sobre un relat que hem procrastinat fins als límits d'allò procrastinable. I per una raó molt especial: si Ludwig Wittgenstein deia que "d'allò que no se'n pot parlar, millor callar", aquest capítol hauria de transcórrer en un absolut silenci. Perquè avui, nostàlgics, toca xerrar de l'inefable, de l'inexpressable, d'allò que no es pot expressar amb paraules.

L'inefable ha estat sempre una constant en l'imaginari cultural de Studio Ghibli, ja que, altre cop citant a Wittgenstein, "allò de què no es pot parlar és allò més important, en realitat". Així que, alhora, parlarem concretament de les coses importants. I ho farem de la mà de la productora japonesa que ens ha enlluernat amb la seva mitologia creada per dos genis sense pal·liatius com són Hayao Miyazaki i Isao Takahata.

Avui tornem a entrar en la ment de l'autor de "Porco Rosso" i "El meu veí Totoro", pel·lícules que ja hem tractat en programes anteriors, per reflexionar al voltant de la seva obra mestra indiscutible. Perquè cadascú tindrà les seves preferències, que si a l'Albert li mola "Porco Rosso", que si a la Martina "Ponyo al penya-segat", però la realitat és que hi ha un consens bastant sòlid en el qual l'anime d'avui és la millor obra de Hayao Miyazaki.

Comenceu a fer volar la imaginació perquè avui toca parlar de... "El Viatge de Chihiro"!

Bon dia, tarda, o nit, nostàlgics i nostàlgiques!

Avui, per enèsima vegada en aquest pòdcast, anem a parlar d'amor. I és que, si una cosa té el món del manganime, és l'exploració de sentiments que aborden els personatges de totes les nostres sèries preferides. La diferència entre els animes anteriors que han tractat l'amor i el que tractarem avui és que aquest ho fa d'una manera seriosa, amb tots els ets i uts. Perquè l'amor és una arma de doble full, aquí explorarem experiències d'alegria i tristesa, de plaer i de dolor, d'instints viscerals i de pensaments racionals. I tot això, ho farem a través d'un anime de culte, un anime que explora els racons més entranyables dels cors de dues noies ben diferents i alhora, que comparteixen moltíssimes coses. La cosa promet per si sola, però per acabar-ho d'adobar, maridarem aquestes converses amb una banda sonora de luxe creada per Tomoki Hasegawa, i amb la companyia de la nostra estimada convidada d'avui.

De la mà de Morio Asaka i Ai Yazawa, avui abordarem el josei més mític que s'ha doblat mai en català. Apagueu els mòbils perquè el concert és a punt de començar... Avui toca parlar de Nana!