Les dades de dos informes que han coincidit en el temps mostren una preocupant davallada de peixos i biodiversitat marina en tots els oceans, amb risc de seguretat alimentària als països del Sud Global, però també una disminució del nombre de papallones a la ciutat de Barcelona.

L'informe sobre l'estat de vida del mar l'ha publicat Nacions Unides i hi ha participat la investigadora Marta Coll de l'Institut de Ciències del Mar, li preocupa que aquesta disminució constant s'hagi accelerat en els darrers anys. Des de l'Observatori Metropolità de Papallones de Barcelona, el seu coordinador Pau Guzmán culpa a la sequera de l'actual disminució, però alerta que en general la tendència ha estat de davallada d'artròpodes en zona urbana.

Hi ha espècies de papallones que ja han desaparegut definitivament. Ambdós coincideixen a dir que la mitigació del Canvi Climàtic, aplicant mesures de reducció de consum humà, és fonamental per retornar la biodiversitat als mars i també incorporar-la a les ciutats.

Informes de les Nacions Unides i del CREAF alerten sobre la davallada de biodiversitat al medi marí però també de la presència de papallones a la ciutat degut a la sequera. Parlem de bioindicadors amb Marta Coll de l'ICM i Pau Guzmán del CREAF.

La biòloga sonora Eloisa Matheu ens fa escoltar els sons gravats per ella i que han guanyat el primer premi de la WSRS Wildlife Sound Recording Society.

Amb la biòloga Eva Vilaseca parlem dels reptes i el projecte de transició ecosocial que comença a construir-se des de l'Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial.

Així defineixen la situació d'aquest estiu des d'organitzacions com Aigua és Vida o l'Observatori pel Deute en la Globalització. Dídac Navarro recorda que ens hem de referir a sequera i escassetat, perquè el problema de la manca d'aigua és estructural.

Tant ell com Júlia Martí d'ODG reclamen polítiques fortes i canvi de model en l'ús de l'aigua que aposti per la municipalització de la gestió. Els hotels de 5 estrelles de Barcelona consumeixen 5 vegades més aigua que la ciutadania, diu Navarro.

Així defineixen els periodistes ambientals les fonts que corroboren la informació que fan pública sobre els temes climàtics. El veterà periodista Antonio Cerrillo ha coordinat el llibre "El mapa de la crisis ambiental en España" ( Icaria edit.) un recull d'articles de 16 informadors especialitzats que dibuixen les principals crisis que vivim a la península actualment.

Escoltem també l'experiència de Rosa Maria Tristán i Guillem Costa, que participen amb els seus articles en el llibre. Alerten de les informacions a les xarxes, llençades per individus que no saben ni volen confirmar dades, darrere les que s'amaguen altres interessos.

Analitzem com s'aborda des del periodisme la informació sobre els conflictes ambientals més greus que es viuen a la Península. S'han reflectit al llibre "El Mapa de la Crisis Ambiental en España" ( Icaria edit.) coordinat pel periodista Antonio Cerrillo, a qui acompanyen les també periodistes Rosa Maria Tristán i Guillem Costa.

Des de l'Observatori pel Deute en la Globalització, Júlia Martí analitza la situació actual de sequera i escassetat junt a Dídac Navarro d'Ecologistes en Acció i Aigua és Vida.

Clara Garí resumeix els punts principals del darrer Congrés sobre l'Art del Caminar i explica les etapes i característiques del nou viatge a peu de Puigcerdà a Barcelona, del 13 al 30 d'agost. És El Grand Tour 2024.

La ciència alerta sobre els insults i atacs que estan rebent quan exposen el resultat de les seves investigacions climàtiques. Científics com Antonio Turiel, atacat sobretot a les xarxes socials, alerta que és més preocupant el futur que dibuixem que el que li puguin fer a ell.

S'ha de tenir la pell molt dura per entomar els atacs, sobretot quan es toquen les solucions a la transició energètica basades en posar límits al creixement.

El geòleg Antonio Aretxabala relata com la seva investigació en què desaconsellava la construcció de l'embassament de Yesa el va fer anar fins als tribunals.

Marta Ferrater, geòloga i professora de secundària, explica que els atacs arriben ja a les aules provocant reducció del temari ambiental, en perill actual de desaparició.

Entitats socials, culturals i ambientals convoquen per aquest dissabte a Barcelona i Girona la ciutadania, per alertar dels perills que comporta continuar amb aquest model de turisme de masses.

Daniel Pardo, portaveu de l'Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic, recorda que, en lloc de beneficis per la ciutat i l'entorn, el turisme que ara es viu a Barcelona i Catalunya, empobreix els seus habitants, precaritza els salaris i dificulta greument l'accés a l'habitatge.

Les manifestacions estan convocades a les 18h a les dues ciutats i s'afegeixen a les ja viscudes en altres indrets com Canarias Tiene un Límite o Mallorca No Es Ven.

En clau d'Emergència Climàtica ens fem ressò dels atacs i insults que la comunitat científica rep quan divulguen el resultat de les seves investigacions. És el cas d'Antonio Turiel físic i investigador del CSIC i Antonio Aretxabala geòleg i doctor en ciències de la terra. També en el cas educatiu on l'assignatura de geologia i ciències ambientals veu com desapareix dels currículums a ESO i Secundària, ho explica Marta Ferrater, membre de Geologia en lluita.

Mes de 140 entitats i col·lectius fan una crida a participar de la manifestació del dissabte 6 de juliol a Barcelona per dir Prou, posem límits al turisme, parlem amb Daniel Pardo portaveu de l'Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic.

Amb Gustavo Duch parlem de Ruralisme i dels efectes que el model econòmic que impulsa el turisme de masses té sobre comunitats petites i pagesia.