Quinta Temporada – Episodi 11 (programa 49)

Amb Miquel Martí (‘La Tertúlia‘ de Ràdio Pobla), Josep Jorge i Joan Bell-lloc.

Avui parlem dels masos de la Vallbona i volem començar situant mentalment aquells que ens escolten. Al Camp de Túria, si més no, hi ha tres tipus de masos segons la seua posició. En primer lloc, tenim els grans masos del secà, com són els del Pla de Llíria o els del secà de la Pobla, així podem esmentar la Casa de Camp, la Casa de Carlos, l'Espinar o el mateix mas de Casinos; i a la Pobla hi havia la Casa Blanca, la Casa de Maquívar o el mas de Ximenes.

Tota una altra cosa són els masets, petites casetes situades enmig de l'horta poblana amb quatre parets i un porxe per guardar les eines, l'haca i passar un parell de nits. Així tenim el maset d'Antimo, el mas de la Barraqueta, el maset dels Jaumets o l'antic maset del Grill.

Per últim, cal esmentar un tercer grup que es troba "on comença l'horta i acaba el secà", com deia Raimon. Són els masos més importants de la Vallbona. Es tracta de grans masades, edificis complexos amb diversos habitatges, almàsseres, trulls, estables, corrals, cuines, pous, eres, etc. La seua posició és sempre la mateixa: a la vora de la séquia més alta, a la part de l'alter, on es junta l'horta i el secà, una posició ideal, ja que l'edifici està sempre en sec, però té l'aigua a la vora i no furta ni un pam d'horta.

Ací podem esmentar tots els grans masos de Benaguasil, com el mas del Riu, el mas del Baixó, el mas de la Nòria, el mas de Noguera, el mas de Sampa i, dins de la Pobla tenim l'antiga torre de Cervera, la casa de Bernal, el mas de Tous, el mas de l'Apotecari, el mas del Canonge, la torre de Bava, l'Almassereta, el mas Nou i els mateixos nuclis de Benaguasil, l'Eliana, el Bàrio i les Ventes de Vallbona. Són sempre llocs secatius i sanitosos, alts, on corre bon vent i l'aigua està ben a prop. Així són els masos de la Vallbona...

Cròniques Edetanes⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠

⁠⁠⁠⁠⁠⁠⁠Pòdcast Cròniques Edetanes a Vilaweb

Quinta Temporada – Episodi 10 (programa 48)... i la col·laboració de Sime Jordan.

“Diuen, Joan-Carles Martí i Toni Mollà en el seu llibre que acaba d'aparéixer amb el títol irònic Sobretot que perda el Madrid, diuen que, textualment, el futbol forma part de la memòria dels nostres orígens. I bé, l'entrevista que escoltareu a partir d'ara mateix ve d'eixa acotació que fan Toni i Joan Carles. Jo vaig arribar a Llíria quan tenia onze anys, a finals del 50, i la meua referència, el meu espai, va ser immediatament el futbol. El futbol en aquella època dels xiquets molt menuts, com era el meu cas, eren les dos parròquies de la plaça de l'Assumpció i la de Sant Francesc, eren els aspirants que es deien aleshores. Després vam anar creixent i sobretot vam anar creixent amb unes certes referències que per a nosaltres eren sobretot del futbol. Per a altra gent les referències eren les del bàsquet a Llíria. I les nostres referències del futbol eren fonamentalment dos. Aquests dos foren futbolistes professionals com eren Sime Galduf i Vicent Navarro Pareja. Vicent vivia enfront del forn que tenien els meus pares al carrer Major, el forn de Sant Miquel, i molts dies Vicent jugava amb nosaltres, els xiquets, al carrer amb aquelles pilotes de drap o de paper que ens féiem nosaltres mateixos. Aquestes van ser els dos exemples més importants, ho he comentat moltes voltes. Un altre gran exemple per a nosaltres era Pedro García. Per a mi Pedro, a banda de ser un bon futbolista, és una de les millors persones que he trobat en la meua vida. I una altra quarta referència és Taroncher, amb qui vaig jugar encara en la segona refundació del club de futbol a Llíria i que per a la gent que aleshores teníem 17 i 18 anys, Taroncher era el nostre mestre.

El que escoltareu a partir d'ara, com dic, és tota aquesta experiència. Experiències dels que érem uns xiquets, i com jo moltíssims més xiquets a la Llíria dels anys seixanta relacionades amb el futbol i jo crec que res millor que haver pogut parlar d'aquell temps, d'aquell futbol, d'aquella manera d'entendre la vida i el futbol amb Sime Galduf, una de les persones més importants per al futbol a Llíria i sobretot per a una generació com la meua, de joves que aspiraven a jugar al futbol d'una manera o d'una altra, tant des del punt de vista professional com des del punt de vista amateur, de tot. Per tant, espere que gaudiu d'aquesta conversa en la qual participa evidentment Sime Galduf, com a protagonista principal, i on està també el seu nebot Simó Jordan, editor del pòdcast. i on també estic jo, comptant tots tres l'experiència de cadascú i del futbol a la ciutat de Llíria. Espere que vos agrade.”

Alfons Cervera

Cròniques Edetanes⁠⁠⁠⁠⁠⁠

⁠⁠⁠⁠⁠⁠Pòdcast Cròniques Edetanes a Vilaweb

Quinta Temporada – Episodi 9 (programa 47)

Amb Miquel Martí i 'La Tertúlia' de Ràdio Pobla

Segons els lingüistes, la llengua és un fenomen humà que té dues cares inseparables, com una moneda. Per una banda, és un fet social: la llengua són acords que prenem entre tots els membres d'una comunitat lingüística. Un "got" és un "got" perquè tots estem d'acord. Els membres d'altres comunitats diuen "vaso, verre o glass". Però la llengua és també un fet individual: només jo dic les coses com les dic, amb les meues paraules i els meus sons; un altre usarà paraules diferents o sons diferents. La llengua és, per tant, un fet social i, alhora, un fet individual.

Però al Camp de Túria som molt nostres i, entre aquests dos extrems hem situat el fet local i comarcal. Els sons i les paraules no són iguals a Llíria, a Benaguasil, a la Pobla o a Bétera. Diverses circumstàncies històriques i geogràfiques han produït unes variacions locals en el nostre català de cada dia. Són les varietats diatòpiques i diacròniques presents en totes les llengües del món.

Sense tractar de profunditzar massa, en aquest programa radiofònic dirigit per Miquel Martí repassarem algunes de les diferències en la parla local dels pobles edetans; veurem diferències fonètiques: si a la Pobla i Bétera diuen /tɛ́rrɛ/, a Llíria i Benaguasil diem /tɛ́rra/; diferències morfològiques com "tingam temps" o "tenim temps". Però les diferències més sucoses les trobem al lèxic, on es mostra la diversitat d'origen dels pobladors que, des del s. XIII, han triat les nostres terres com a lloc de residència i repoblació.

Finalment, cal esmentar que als tertulians i filòlegs de la comarca (Joan Bell-lloc, Toni Contelles, Ximo Pelejà i Lídia Julio) s'han afegit les veus d'algunes persones de fora que també han estudiat la nostra parla comarcal, com ara la doctora Maria Isabel Guardiola, especialista en la figura de Josep Escrig, un llirià que el 1851 ja publicà un gros diccionari "valencià-castellà" on recollí diversos "llirianismes", molts dels quals comentem en aquesta tertúlia radiofònica.

La nostra intenció, en fer aquest programa, és donar una lleugera visió superficial de la riquesa lingüística, de l'estat de salut de la llengua i dels estudiosos que s'han fixat en les paraules que cada dia usem els habitants d'aquesta comarca. Esperem que açò done peu a l'inici i aprofundiment de més i millors estudis del parlar dels pobles edetans.

Cròniques Edetanes⁠⁠⁠⁠⁠

⁠⁠⁠⁠⁠Pòdcast Cròniques Edetanes a Vilaweb

+ Ací el vídeo de La Tertúlia de Ràdio Pobla

Amb Miquel Martí... i Manolo Miguel, Sime Jordan, Isma Cantó, José Miguel Ferrandis i Josep Pérez. introducció musical de Sime Galduf i pròleg d'Alfons Cervera...

Quinta Temporada – Episodi 8 (programa 46)

A principis dels anys setanta del segle passat, una història anava de boca en boca per terres edetanes on tots juràvem i perjuràvem que era verídica i amb ella vàrem créixer... "el maig de 1969 a la fase final del campionat d'Espanya juvenil en Sòria el bàsquet Llíria s'enfrontava al tot poderós Reial Madrid i en un final molt igualat Isma Cantó va driblar al pivot, després mític jugador, Rafa Rullán passant-li per davall les cames... el de Llíria aleshores era prou poqueta cosa mentre el mallorquí de l’equip blanc quasi fregava ja els dos metres... el base edetà va encistellar... però els àrbitres l'anul·laren xiulant uns inexistents passos que varen possibilitar que els de Madrid derrotaren als valencians injustament per tan sols un punt"... Llegenda urbana? Metàfora? Tant se val!!! La convertirem en el nostre ADN esportiu que reflectia l’esperit del club que s’havia creat trenta anys abans i que mig segle després continuava engrandint-se: la xicoteta nau del Bàsquet Llíria sempre plantant cara a tots els Goliats que s’han posat per davant en el seu viatge cap a Itaca... una mostra? Dies enrere, el maig de 2024 aconseguien brillantment un nou ascens ara a la LEB-Plata... i un 25 de maig de 1991, hui fa exactament trenta-tres anys, el club de Llíria tocava el cel apujant esportivament a la màxima categoria del bàsquet peninsular, l’ACB...

Per això aquest programa en col·laboració amb Ràdio Pobla i que ara a continuació, complet, escoltareu en aquest pòdcast de Cròniques Edetanes...

Miquel Martí comença a dirigir magistralment a aquest equip...

Cròniques Edetanes⁠⁠⁠⁠

⁠⁠⁠⁠Pòdcast Cròniques Edetanes a Vilaweb

Quinta Temporada – Episodi 6 (programa 44)

El 9 d'abril de 2024 el company incansable de Cròniques Edetanes JoanBell-lloc a setanta-dos anys esdevenia Doctor de la Universitat de València amb la seua tesi "Toponímia històrica de la Vallbona", un treball impressionant amb més de mil pàgines de saviesa i documentació d’aquesta subcomarca del Camp de Túria.

D'ací aquest programa del nostre pòdcast en col·laboració amb Ràdio Pobla, emès en directe el 19 d’abril de 2024 que escoltareu a continuació i que també podreu veure a YouTube i a Facebook...

Cròniques Edetanes⁠⁠⁠

⁠⁠⁠Pòdcast Cròniques Edetanes a Vilaweb

Quinta Temporada – Episodi 6 (programa 44) + “Passeig per la Llíria dels versos de Vicent Andrés Estelles” amb Clara Rozalén. Pòdcast de ‘Cròniques Edetanes’

ESTELLÉS, DE NOU, AL CAMP DE TÚRIA

El 1924 nasqué a Burjassot el granpoeta Vicent Andrés Estellés i enguany moltes institucions i associacions valencianes i valencianistes commemoren aquest centenari. Nosaltres, matiners com som, ja li vam dedicar un programa de Cròniques Edetanes el desembre passat: "Passeig per la Llíria dels versos de Vicent Andrés Estelles". En aquell pòdcast, núm. 36, un grup de joves estudiants recitaven un recull de versos espigolats per Clara Rozalén on la ciutat de Llíria era la protagonista de diversos poemes estellesians.

Ara és l'entitat Aula de Ciutadania la que, dirigida per Pep Jordan i representada per Paco Marín, ha volgut sumar-se al centenari del poeta de Burjassot. L'acte, celebrat el 25 d'abril, ha consistit en la presentació del llibre Una tendresa oculta, on el professor i poeta Jaume Pérez Montaner recull i mostra una memorable antologia de la millor poesia de Vicent Andrés Estellés.

El ponent, amb un llenguatge lúcid i brillant, va presentar les seues vivències, la seua relació amb el poeta burjassotí i els motius que el van impulsar a publicar aquesta antologia estellesiana. Però deixem al mateix Jaume Pérez Montaner que ens conte de viva veu el seu relat.

...........................

I després d’assaborir els pimentons torrats, moment d’escoltar una selecció de les intervencions posteriors de la gent... magranes, Llíria, premi d’honor de les lletres catalanes, repressió, paraules explicatives del propi Estellés en una entrevista de 1987, roses de paper, Montevideo... El públic pren la paraula... i Paco Marin, conductor d’aquest acte, posa el punt final recitant a Vicent Andrés Estellés...

.............................

Fins ací les paraules de Pérez Montaner, el qual ens ha fet veure la profunditat i l'extensió dels poemes d'Estellés, admirat pels grans estudiosos de la literatura occidental, traduït a diverses llengües, però també un home senzill, fill de forners, molt pròxim als problemes i al llenguatge de la gent que l'envoltava, a la gent del poble.

A continuació hem escoltat les aportacions de diversos membres del públic i les contestacions del ponent, amb la qual cosa s'han afegit nous aspectes relacionats amb l'obra i la vida d'Estellés. Així, hem conegut la concessió del premi d'honor de les Lletres Catalanes i la furibunda reacció dels propietaris de Las Provincias que el van acomiadar immediatament.

Especial importància han tingut les paraules de Paco Rozalén, el qual va posar damunt la taula el tema poètic de "les magranes", un element simbòlic que es repeteix sistemàticament en l'obra estellesiana i que creu íntimament relacionat amb l'experiència del poeta en les seues visites a Llíria, tal com ja es va posar en relleu en l'anterior pòdcast núm. 36.

En resum, un Jaume Pérez Montaner ens ha presentat la vida i l'obra del més gran poeta valencià des d'Ausiàs Marc, un home "com qualsevol altre", que va saber retratar en vers les tribulacions, els conflictes i els sentiments de la gent del seu temps i del seu país, que és el nostre.

Cròniques Edetanes⁠⁠

⁠⁠Pòdcast Cròniques Edetanes a Vilaweb

Quinta Temporada – Episodi 5 (programa 43)

La guerra de Successió deixà profundes marques al Camp de Túria. Els seus habitants es van posar, indubtablement, al costat de l'arxiduc Carles, ja que aquest va ser l'únic que jurà els nostres furs. El borbó, com demostraren els fets, portava des d'un principi unes altres intencions: assimilar el nostre regne als castellans, per això mai no jurà els furs valencians.

La gent dels pobles edetans veien en el borbó un perill i, juntament amb la resta de valencians, catalans i aragonesos, prengueren les armes per tal de defensar el seu territori d'un enemic declarat de les nostres constitucions i llibertats centenàries.

La guerra acabà molt malament per a la nostra causa, amb pobles destruïts i cremats. Alguns, com Xàtiva, Vila-real i Dénia, són ben coneguts, però n'hi hauria molts més que han romàs en un silenci complet. També en terres edetanes hi va haver una forta repressió. Ben conegut és el cas de la vila reial de Llíria, donada i regalada com a "justo derecho de conquista" al duc de Berwick. També coneixem bé el saqueig del monestir de Portaceli amb l'exili del prior i altres monjos. Però el mal d'Almansa fou molt més profund i afectà molts més llocs. Per això, en aquest pòdcast volem traure a la llum un cas tan oblidat com ignorat: el 1706, Pedralba és arrasada per les tropes de Felip V.

Moscoso, el comandant borbònic, manà que fora destruït el poble de Pedralba, situat un poc més amunt de Vilamarxant, perquè els seus habitants havien pres les armes i havien tallat el pont per tal d'evitar el pas de les tropes ocupants "aquel conglomerado petulante y necio de campesinos estaba convencido de que la guerra debía estar sostenida por sus propias fuerzas y cada pueblo, como si fuera un campamento fortificadísimo, debía enfrentarse al enemigo. Por tanto, cuando tomaron las armas y atacaron al ejército borbónico lanzaron sobre sí el peso de la guerra y fueron castigados y sometidos a los ultrajes de las iras de los soldados". (Text extret del llibre escrit en llatí: De bello rustico valentino, redactat entre el 1706 i el 1709 pel cronista botifler Josep Manel Miñana.)

Cròniques Edetanes⁠

⁠Pòdcast Cròniques Edetanes a Vilaweb

Quinta Temporada – Episodi 4 (programa 42)

Els camins, i designis, dels humans són inescrutables... críptics, esotèrics, enigmàtics i atzarosos. Sibil·linament, els pensaments i projectes van del blanc al negre viatjant constantment per les distintes escales dels grisos i així, depenent de l'època i el moment, reafirmem o variem les nostres veritats irrefutables elevant, o llevant ràpidament, dels altars a les nostres muses espirituals...

Per això, en aquest programa del nostre pòdcast narrem eixes històries viscudes a les terres edetanes buscant que els nostres oients puguen acolorir-les. Parlarem de sant Roc, de Sant Blai, de deïtats de la competència com pot ser el màxim responsable dels musulmans, de verges que primer desemparen i després emparen, i de Barrabàs i la Pixona... per acabar amb uns sants als quals varen emblanquinar en la seua pròpia pedra... històries verídiques amb les veus de Joan Bell-lloc, Enric Llopis i Vicent Galduf...

Benvingudesi benvinguts, una vegada més a Cròniques Edetanes... Benvinguts i benvingudes a les gestes i emb olics d’alguns Sants, Verges i Arcàngels que van revolotejant pel cel d’Edeta...

01 Sant Roc, Sant Blai i Benaguasil

02 I el còlera li va donar el patronatge de Llíria a l’Arcàngel

03 Amor i desamor dels Sants de la Pedra i els Poblans de la Vallbona

04 Acomiadament celestial

Ací hem tingut un resum dels sants, les verges i els arcàngels que, des de fa segles, moooolts segles, revolotegen per les nostres muntanyes i vigilen els nostres camps, que tenen cura de nosaltres i espanten virus, malalties i pestes, pedregades i sequeres, que de vegades es cansen i s'obliden de les seues funcions protectores, però en altres moments actuen amb rapidesa o fins i tot amb fúria. Els humans també interactuem amb ells, els venerem i els dediquem temples, ermites i ofrenes, els donem càrrecs honorífics, patronatges, títols, però també els oblidem i en busquem d'altres. Són els esperits edetans que, des de fa molts segles, viuen al pis de dalt de la Vallbona, a les muntanyes, als barrancs, a les séquies i al nostre riu. Els necessitem, i ells ens necessiten a nosaltres. Cuidem-los!!!

Cròniques Edetanes

Pòdcast Cròniques Edetanes a Vilaweb