Paranoia Metal Show By cover art

Paranoia Metal Show

By: paranoiashow
Listen for free

  • Summary

  • Equip humà mentalment pertorbat que publica ressenyes de Rock i Metal i fa ràdio cada diumenge de 19 a 22 h pel nostre canal d’internet a https://paranoiashow.wordpress.com/radio-online/ També per internet la plana web http://www.paranoiashow.com I crítiques de cds i concerts actualitzats a http://http://paranoiashow.wordpress.com/ Tenim grup al Facebook per poder xatejar en directe mentre fem programa, així podeu demanar cançons, fer dedicatòries, insultar-nos perquè hem deixat pel terra al vostre grup favorit, queixar-vos per la fam al món, posar denúncies de paternitat, etc...
    © 2024 paranoiashow
    Show more Show less
activate_primeday_promo_in_buybox_DT
Episodes
  • Podcast del Paranoia Metal Show emès el 23 de Juny de 2024 - Especial Nit de Sant Joan

    Podcast del Paranoia Metal Show emès el 23 de Juny de 2024 - Especial Nit de Sant Joan
    Jun 22 2024
    Programa número CCXC en llibertat, que no tenim massa clar si tira més a Klingon o a Apache antic de l’oest americà, obrint la primera secció de cinema i sèries de televisió, 37è de la temporada XXVIII, 25è de 2024, 71è de la creació del Veganisme Fixe Discontinu i 27è del re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fice Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog i Sequera Friendly o Eclèctic o Post-Alcoholisme o Alcoholisme de Gènere Fluït, amb una puntuació global de pronunciamenta d’un 9.8 sobre 10 perdent dos dècimes per manca d’aire. Amb el dubte de si tindrem Sergi o no, comencem amb les seccions, i a la primera, el Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, hi tenim dos grups més que regraven discos, Exilia i Cavalera Conspiracy, uns que entren a la secció no per mal disco, si no per mal punxable, els Alcest, i l’Ivan rescata de les escombraries a les Kittie amb el seu nou disc, començant les primeres lliçons del día de geografia, història, i geografia i història militars. Dins dels Noms de Merda, avui hi tenim dues malalties, els Spasmobliteratism i els Paraplexia, i recuperem la moda d’afegir una lletra a un nom de grup famós, els Alkemisti. Les noticies del dia comencen amb el seguiment de la pretemporada de balconing de la selecció anglesa, que encara es duen a terme a les fonts alemanyes però, tal i com està jugant Anglaterra l’Eurocopa, no descartem que s’hagin de posar les piles i anar a competir cap a Mallorca o Salou abans del què es pensaven. I la segona noticia és tot el relatiu al petardòdrom de Figueres, del que Discovery Max ja en prepara tot un seguit de programes per a la sèrie de Mega-Estructuras i Mega-Construcciones, a més de tot el què envolta al món del petard amb capital mundial a Figueres. Comencem amb les novetats i ho fem amb Stoner, de la mà dels Greenleaf, encara sense entendre perquè no bullen caps humans, però, tot i això, la música està prou bé. La segona novetat del dia no és ben bé novetat, ja que és el tercer i nou disc dels 96BB o 96 Bitter Beings, i, tot i ser nou disc, les cançons no són noves ni seves, són dels CKY, amb qui comparteixen cantant, al igual que amb World Under Blood, Foreign Objects, oiL, This End Up i Malevolent Creation. Anem pel nou disc després d’11 anys de silenci dels Earthtone9, dels quals l’Ivan no coneixia el seu gran hit de fa 30 anys, però sí que li ha agradat aquest nou In Resonance Nexus. Cap a Alemanya, com si fóssim fans de l’Eurocopa, ens n’anem amb els Dezperadoz, alemanys, però d’ànima americana, al igual que un dels grups que presenten candidata a cançó de l’estiu, els Fiddler’s Green, que també són alemanys, però amb ànima i fetge irlandesos. No serà la única candidata a cançó de l’estiu del dia, ja que també tenim als TrollFest amb una selecció de cocktails a escollir. Arriba el nostre webmàster carregat de coca de St. Joan amb noticies amb retard sobre AC/DC i definicions de “festa” que, segons el país i el moment històric del mateix, potser no acaben de significar el mateix. La recordamenta del dia és per a les suïsses Burning Witches perquè s’ha equivocat i els qui ens volia recordar era als Seven Witches, anava de cremar bruixes per St. Joan, però s’ha liat el nen. La recomanamenta a la vora de la foguera de St. Joan és per als Imminence, de qui l’Ivan els cremaria el violí, tot i reconèixer que han millorat en passar del post-hardcore segons la definició clàssica i no l’actual, a quelcom més metalcore, segons la definició única. En uns dies ideals per a l’sludge belga avui tenim poc temps per punxar-ne, i és que tenim forces novetats i, cal reconèixer-ho, avui estem pensant més en la festa que res més, i ens liem com una mica... anem pel nou disc dels Wage War, de qui ens hem de saltar la meitat de les cançons perquè ens agradin. Encara amb més novetats i entre més lliçons magistrals de geografia i història, arriba un altre nou disc que ha trigat força, el de les canadenques Kittie tot i que, per ciutat natal, podríem pensar que són candidates al balconing. Arriba el mort de la setmana de qui avui parlem molt més de la seva vida que no pas de la seva mort i és que pocs casos trobem que sigui molt més interessant l’individu en qüestió mentre estava viu... un cas únic al Paranoia Metal Show. En aquesta secció descobrim tot d’usos alternatius als bancs de Zurich, així com la primera mort californiana sense haver de coincidir necessàriament amb la resta de les moltes altres morts californianes que hem tingut al programa. I després d’un altre mort d’arxiu que ens porta a plantejar-nos en amenaçar en fer una crida i, per tant, provocar una matança de músics de metall, arriba la darrera novetat del dia, un segon disc dedicat a la sangria, primer havíem tingut a la Myrkur i ara als Kvaen, des del paganisme, homenatjant a Espanya. ...
    Show more Show less
    3 hrs and 4 mins
  • Podcast del Paranoia Metal Show emès el 16 de Juny de 2024

    Podcast del Paranoia Metal Show emès el 16 de Juny de 2024
    Jun 16 2024
    Programa número CCLXXXIX en llibertat, 36è de la temporada XXVIII, 24è de 2024, 70è de la creació del Veganisme Fixe Discontinu i 26è del re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fice Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog i Sequera Friendly o Eclèctic o Post-Alcoholisme o Alcoholisme de Gènere Fluït, amb una puntuació global de pronunciamenta d’un 8.5 sobre 10, tot i comptar que en Lluís ve refredat i hagués pogut puntuar millor amb plena capacitat pulmonar. Avui tindrem poquetes novetats discogràfiques, potser per això rescatem a l’Axel Rudi Pell per una versió del Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, on sí que hi tenim als Black Country comunion, Powermann 5000 i Lamb of God que es dediquen a regravar coses anyejes, i als Death Cult, que no són altres que els The Cult, però havent parit un trunyo tal que s’avergonyeixen de sí mateixos. Dins dels Noms de Merda avui tenim als FebryThor, deixant-nos amb el dubte de quin Thor són, als Oeste, als Yklevdherhemavogyou perfectament pronunciats per en Lluís tot i l’incredulitat de l’Ivan, els The Sinceros, Ira Tenax, i els Cactus que, a més, ens intenten colar que el blues no és avorrit si ho toca penya rockera... però ni així. Dins de les noticies tenim la creació del Petardòdrom a Figueres que, total, és habilitar una plaça per tirar petards, com si no se n’hi haguessin pogut tirar igualment, la caiguda (mai millor dit) de posicions de Gran Bretanya als campionats mundials de balconing d’aquest any, tot i que haurem d’esperar a veure si recuperen durant o després de l’Eurocopa i, la darrera noticia del dia és descobrir d’on pot haver sortit el fill d’en Bin Laden, essent una mescla de Serj Tankian, Falete i Dino Cazares. Anem per les primeres novetats del dia, com dèiem, a part dels Cactus i l’Axel Rudi Pell, són poquetes, i comencem amb Stoner del d’avantes, amb els Fu Manchu que també són d’avantes. També tenim a Human Zoo, gent que va aparèixer justament després del Human Zoo dels Gothard, però que sembla que s’estàn distanciant dels suïssos a base de pillamentes d’ous. Entre problemes de micros arriba en Sergi a fer tot el seu munt de seccions i sub-seccions que sembla no tenir final, ni de dades, més o menys interessants, ni de ganes de deixar de xerrar. A la sub-secció immobiliària d’avui hi tenim la casa d’en Gene Simmons, altre cop sense massa a res a envejar amb la casa d’en Lluís, de qui descobrim per a què fa servir l’habitació del pànic. La recordamenta de la setmana avui és per als Accept, gent que porta 40 anys de bajón, tot i que menys de bajón des que l’UDO va marxar del grup per seguir amb la seva carrera en solitari, tot i que, si un dia deixa la música, tenim bones alternatives de feina per a ell. La recomanamenta a la vora del mojito playero avui és per als Crownshift, fent l’Ivan el tercer doblet consecutiu, i descobrint que, per a en Sergi, tres setmanes són tota una vida. Encara ens queden un parell de novetats, per una banda, single dels All That Remains, que no és que estigui especialment bé, però vist el què havien fet darrerament, és acceptable, al menys, en una setmana de poquets discos nous. I la darrera novetat discogràfica del dia és per als francesos Dagoba, amb un Ivan rectificant la incultura d’en Lluís sobre la pronunciamenta correcta del francès més pur. El mort de la setmana d’avui ens porta a ampliar el decàleg del bon blackie fins als 13 punts i, tot i això, més per despistat que no pas per mal blackie, el protagonista de la setmana obté un suspens baix. També amenacem als músics amb un amago de crida si hem de seguir tirant d’arxiu, a més de recordar-vos com funciona la part prog de l’Alcoholisme Fice Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog i Sequera Friendly o Eclèctic o Post-Alcoholisme o Alcoholisme de Gènere Fluït, que fins ara no crèiem que ningú tingués problemes per entendre. Tot això i més, com quina és la ciutat europea més despistada dels darrers dos milenis o com us podeu estalviar 48 milions de dòlars, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:
    Show more Show less
    3 hrs and 1 min
  • Podcast del Paranoia Metal Show emès el 9 de Juny de 2024

    Podcast del Paranoia Metal Show emès el 9 de Juny de 2024
    Jun 9 2024
    Programa número CCLXXXV-iII en llibertat, 35è de la temporada XXVIII, 23è de 2024, 69è de la creació del Veganisme Fixe Discontinu i 25è del re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fice Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog i Sequera Friendly o Eclèctic o Post-Alcoholisme o Alcoholisme de Gènere Fluït, encallant-nos amb la sequera tot i els darrers episodis de pluja. Tot i les moltíssimes novetats de la setmana, tornem a tenir un programa plagat de seccions culturals, no tenint temps de posar tot lo nou que teníem, com tampoc posem els nous discos que apareixen a la primera sub-secció, el Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, on hi tenim a l’eurovisiva Barbie Thug, als francesos Nightmare, els Nads Like Houses, Apocalyptica, Bon Jovi i Samsas Traum, i, de poc, tan poc com una sola cançó, no hi han entrat els Evergrey gràcies als quals descobrim que la nostra vida metalera ha estat un engany desde fa anys, i més si ets fan dels Katatonia. Dins dels Noms de Merda avui tenim varietat de nacionalitats tot i que no d’idioma, ja que tenim als suecs Varices, als també suecs Huanastone, als indonesis Fornicaras i als catalans Milford Mocs & Gunther Cucs. Dins de les noticies només tenim la que tothom ja sap, i és que els ratpenats també es senten atrets per la Taylor Moonsen, i la invenció d’un nou gènere musical, el barcode metal. Com hem dit, tenim moltes novetats, i la majoria més interessats que la dels Evergrey, fins i tot, més divertides, com els Royal Republic que tornen a intentar endur-se el premi de la millor cançó de l’estiu. També estiuegen però en un altre sentit, els Saltatio Mortis amb col·laboració de víkings i de la Cristina Scabbia. Després de la peli Dune, i de presentar-vos els Dvne fa un parell de setmanes, arriben els Sons of Arrakis aprofitant la tirada de la pel·lícula. I d’entre tots els The Crypt, i d’entre els diversos The Crypt que aquesta setmana han tret disc, ens quedem amb els The Crypt que tenen el disc titulat The Crypt i la cançó, Into the Crypt, perquè us quedi tot claret. Arriba el webmàster amb una infinitat de seccions, amb un retarded news que implica packs de cervesa per abelles i la venta de la casa d’en Mick Jagger que tampoc supera la casa d’en Lluís, a més de millorar el Parecidos Razonables d’en Joey Tempest de la setmana passada per celebrar el dia d’Europai de la seva gran democràcia. La recordamenta de la setmana és per als His Infernal Majesty, també coneguts com a HIM o com als monyes aquells que escoltava en Cristian. La recomanamenta a peu d’urna avui és per als Judas Priest, tot i que sigui difícil de creure, però sí, es veu que a en Sergi li ha agradat el disc, en serio, que no és cap broma... que sí que li ha agradat. Tornem a les novetats i ho fem obrint la secció d’Sludge Belga que la setmana passada no vam tenir per manca de temps, i ho fem amb el segon disc dels Hipotractor, amb els qui també obrim sub-secció d’història sobre la guerra freda. Amb els progs Aeons aprenem que no tothom és capaç d’etiquetar-se correctament i que per alguna cosa nosaltres tenim un màster en el tema. Arriben els Ulcerate amb un logo que segurament li provoqui úlcera a en Lluís, tot i que podríem suposar que ja la té i no pas per llegir logos blackies. Després de confirmar un cop més que ser català no és fàcil i d’avisar-vos de què es pot i què no es pot fer en un concert dels Marduk, passem al Mort de la Setmana. El mort d’aquesta setmana ens porta cap a Bielorússia des d’on encetem una nova secció sobre cuina i particularitats culinàries del món del black metal bielorús, entre dissenyadors gràfics que es creuen músics i princeses de Disney mal casades. Encara queden novetats per presentar-vos i ens n’anem cap al bonic món del metalcore progressiu, amb els The Mesure, més clàssics, i els Fight the Fight, menys comuns al ficar la punteta al món de la electrònica. La darrera novetat del dia és una cançó soleta, tot i que no és d’un grup sol, si no de la conjunció dels Halestorm i els I Prevail, més de l’estil dels segons que no pas dels primers, tot i que sempre veurem als primers abans que als segons. Tot això i més, com secció de geografia polonesa o un curset intensiu de què heu de portar a la motxilla quan marxeu de viatge gràcies a que la ex-dona ja no us ho pot prohibir, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:
    Show more Show less
    3 hrs and 1 min
Music
Show more Show less

What listeners say about Paranoia Metal Show

Average customer ratings

Reviews - Please select the tabs below to change the source of reviews.

Audible.com reviews

Amazon reviews
No Reviews are Available