Paranoia Metal Show

By: paranoiashow
Listen for free

  • Summary

  • Equip humà mentalment pertorbat que publica ressenyes de Rock i Metal i fa ràdio cada diumenge de 19 a 22 h pel nostre canal d’internet a https://paranoiashow.wordpress.com/radio-online/ També per internet la plana web http://www.paranoiashow.com I crítiques de cds i concerts actualitzats a http://http://paranoiashow.wordpress.com/ Tenim grup al Facebook per poder xatejar en directe mentre fem programa, així podeu demanar cançons, fer dedicatòries, insultar-nos perquè hem deixat pel terra al vostre grup favorit, queixar-vos per la fam al món, posar denúncies de paternitat, etc...
    © 2024 paranoiashow
    Show more Show less
activate_primeday_promo_in_buybox_DT
Episodes
  • Podcast del Paranoia Metal Show emès el 28 de Juliol de 2024

    Podcast del Paranoia Metal Show emès el 28 de Juliol de 2024
    Jul 28 2024
    Programa número CCXCV en llibertat, 42è de la temporada XXVIII, 30è de 2024, 76è de la creació del Veganisme Fixe Discontinu i primer del re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog. Sequera Friendly i pre-patented Ressaca Killer en la seva Special Summer Edition o Alcoholisme Eclèctic o Post-Alcoholisme o Alcoholisme de Gènere Fluït, amb una puntuació prou alta tot i la novetat i l’augment de dificultat. Avui tenim un Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos com en Sergi, limitadet, amb omés una re-gravació dels Dark Funeral, els cada cop més blueseros Black Country Communion i els Stratovarius fent de sí mateixos. Per sort, el Noms de Merda ve més completet com a secció, amb Anciients, Buttweizer, el grup xilè de Thrash (com no podia ser d’altra forma) Cabrio, els Destroy Rebuild Until God Shows, els Folklore Negro sense coma, els Feto Majadero com a grup de doom prog, que ho té tot, vaja, els Pitzbull, Infernal Atröz, Cadaveric Spam, Cadaveric Poison, Cadaver Mutilator, Cadaver Incubador, els alemanys ExSilencio i els Achenar, gent que conseguirà fer rics als amos dels foodtrucks. La noticia del dia ens porta a Rio de Janeiro entre esports, biologia, ciència i altres, on hi ha taurons que podrien passar per músics de hard rock californians. A més d’això, tenim a Espanya en segon lloc del mundial de balconing aconseguit gràcies a la seva actitud conservadora i faltada d’espectacle. Comencem amb novetats que avui en tenim moltes, i ho fem amb el directe dels Ghost, o Ghost BC, que també resulta ser la banda sonora d’una peli de sí mateixos, que tampoc és que ens interessaria massa ni creiem que entri al podi restringit dels millors musicals de la història. Tenim nou disc de Powerwolf que haurem d’esperar a veure si la edició especialíssima té el què volem d’un disc de Powerwolf, que són cançons cantades per gent que no són Powerwolf... però de moment hi ha el què hi ha. Dos singles, per una banda en Jerry Cantrell que està cansat d’esperar a veure si els Alice in Chains s’animen a treure disc, i en Serj Tankian que... vista la merda servida per dues bandes diferents els darrers 11 anys... pos mira, això no està malament. I va per parelles la cosa, perquè avui tenim dos gòtics industrials alemanys, tot i la raresa del concepte, uns Schwarzer Engel més Neue Deutsche Härte i uns Soulbound més Lord of the Lost. Arriba en Sergi amb la casa en venda de Bon Jovi que ja no està en venda i la nova que tampoc ho està, així com la d’en Rod Stewart amb problemes de mosquits, sense que, novament, cap sigui comparable amb casa d’en Lluís... ni de lluny aquest cop. La recordamenta de la setmana, com no, avui és per als Gojira, després del seu espectacular espectacle a la ignauguració dels Jocs Olímpics (que no pas olimpíades, no s’ha de confondre), i que ens porten a recordar tot un seguit de detalls i anècdotes que no han sortit publicades als articles fets per la inteligència artificial. La recomanamenta a la vora del foc avui és per als SETYØURSAILS que encerta un Lluís estranyament lúcid que torna a aportar dades interessants també en aquesta secció. Tornem a les novetats, i ho fem amb uns mals blackies, els Wormwitch, que no aprovarien pas el decàleg del bon blackie, i menys quan en Lluís és capaç de llegir-ne el logo (i ja no ho podríem atribuïr al seu estat sorprenentment lúcid). Arriben els Emil Bulls que estan tot enamoradissos últimament, i només mig any després d’haver tret aquell Love Will Fix It, ens presenten nou single amb una mica de la Doro, però no pas massa. Anem per una mica de Death Melòdic amb els Orpheus Omega, però d’aquell death melòdic que no és pas per als amants del death melòdic si no per altre tipus de gent. El mort de la setmana ens porta cap a Ukraïna on hi trobem un nou cas de mort per cinètica i on descobrim el perquè només hi estan morint músics de Black Metal i de Thrash. Després de la recomanació que us fem d’un destí turístic de cares a les vostres vacances d’estiu, i d’un curset accelerat sobre el concepte Crossover, donem la possible solució a la guerra entre Rússia i Ukraïna, que podria afectar a la corona espanyola. Les darreres novetats del dia són un grup de cosmic doom anomenat Ghostheart Nebula, molt ben trobat per la part cosmic, i un grup de metall alternatiu mudernill com són els Innergray. Tot això i més, com les aficions alternatives al robatori de coure dels romanesos o què és el metall alternatiu ben entès, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:
    Show more Show less
    3 hrs and 1 min
  • Podcast del Paranoia Metal Show emès el 21 de Juliol de 2024

    Podcast del Paranoia Metal Show emès el 21 de Juliol de 2024
    Jul 21 2024
    Programa número CCXCIV en llibertat després d’una segona volta de pronunciació, 41è de la temporada XXVIII, 29è de 2024, 75è de la creació del Veganisme Fixe Discontinu i 31è i últim del re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fice Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog i Sequera Friendly o Eclèctic o Post-Alcoholisme o Alcoholisme de Gènere Fluït, amb una puntuació molt baixa però no per culpa d’en Lluís si no de diversos factors externs, entre els que hi hauria un nou rebranding ja que, a partir d’ara, i segons queda demostrat a la secció de ciència, filosofia, empirisme, meteorologia, geografia i nutrició que obre el programa, al nom hi hem d’afegir, per una banda “Pre-patented Ressaca Killer” i, per l’altra i de forma temporal, Summer Special Edition. Dins del Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, avui hi tenim als argentins Horcas, a la Tarja que presenta recopilatori de cançons no rockeres, cosa que ens porta a pensar que potser en té alguna de rockera que no ens ha arribat, els Saltatio Mortis que s’inspiren en sí mateixos per fer una banda sonora d’una peli que ni farà ni veurà ningú, i els Warhorse que tot i tenir títol de peli, resulta que venen de la mà (o d’una altra part del cos) d’en Paul Di’Anno. Als Noms de Merda avui comencem forts amb els Crying Steel, Witch Vomit, els Grave Robber evolucionant dels Grave Dogger que s’havien inspirat en Grave Digger, els Armaga, els Que Metal que, com tothom sap, són russos que fan black metal, els Cronoth, el combo Bacteria i Bacteremia, i els RVSHVD que han tret single amb els All That Remains i també podrien haver entrat a la secció anterior. I com a menció honorífica... els Blast Bitch, que quan hi ha un nom ben trobat, també ho hem de dir. Moltíssimes novetats en el dia d’avui, començant per metal alternatiu del mig oest americà amb els Shallow Side i els Saint Diablo. Les noticies del dia ens porten a pensar que les Butcher Babies han d’encarregar unes quantes carretes per poder substituïr dues tetes i les dificultats dels parisencs per mantenir un riu net. Seguim amb una mica d’Stoner britànic de la mà dels veterans Orange Goblin, que reben tot un seguit de consells de la mà d’en Lluís de cara a plans de futur del grup. Tornem al mig oest americà i al metall alternatiu amb els Flat Back, amb un toc de groove i la possibilitat de què el mig oest americà abarqui una mica més del què us pensàveu tots. Arriba en Sergi fent malabarismes amb un ganivet de tallar pernil per comentar-nos que en Ronnie Atkins està viu, i el motiu pel qual encara ho està, i quins són els requisits per formar part de Kiss tot i que el grup ja estigui dissolt. La recordamenta de la setmana ens porta a parlar dels Liquid Tension Experiment en una conversa on en Lluís no s’hi acaba de trobar còmode del tot. L’Ivan avui, després de força temps, torna a fer doblet endevinant que els The Vision Bleak són la recomanamenta del nostre webmàster a la vora del campanar, que ja qualla amb l’estil gòtic clàssic del grup. Tornem a les novetats i ho fem viatjant al bressol del groove-thrash-folk que, com tothom sap o hauria de saber, és Togo, on hi trobem als Arka’n Asrafokor. I del Togo a França amb els Seth, començant l’especial Black Metal d’avui, que no serà pas una secció curteta ni molt menys, i més quan sapigueu quines són les intencions del comité olímpic internacional de cares al grup. No fan black, però sí death simfònic passat pel filtre black. Són els Atavistia que no van tenir prou vista com per fer-se hard-rockeros i amants de Terminator. I encara més black però en un sub-estil que, no sabem per què, no ha acabat de triomfar com és el surf-black metal, amb homenatges a Piratas del Caribe i a en Sylvester Stallone inclosos de la mà dels Kolga. L’Especial Black Metal encara dóna per més, i és que tenim discos nous de Deep Purple i dels Agrypnie que ja fa discos que arrosseguen problemes de pronunciamenta que tampoc la Olga ens acaba de solucionar massa. Arriba el mort de la setmana, i ens apartem del black metal per endinsar-nos en el bonic món del grindcore, tot i aconsellar als grindcores del món el fer-se seus diferents hàbits dels blackies, com el de morir-se joves, per exemple. Al Monterrey de Mèxic, no pas el de Canadà, aprenem que hi ha metges amants de la música i baixistes de grindcore que, oh sorpresa, són de prendre males decisions. Tornem a les novetats, que avui n’hi havia moltes, i encara una mica més de black metal tot i que en aquest cas, passat pel sedaç dels negres que treballen als camps de cotó de Suïssa amb els Zeal & Ardor. Les dues darreres novetats del dia són dos singles, per una banda els Adelita’s Way que ens presenten quelcom un xic menys monyes del què ens esperàvem, i per l’altra els Fleshgod Apocalypse que semblen baixistes de grindcore a l’hora ...
    Show more Show less
    3 hrs
  • Podcast del Paranoia Metal Show emès el 14 de Juliol de 2024

    Podcast del Paranoia Metal Show emès el 14 de Juliol de 2024
    Jul 14 2024
    Programa número CCXCIII en llibertat amb encallamenta inclosa, 40è de la temporada XXVIII, 28è de 2024, 74è de la creació del Veganisme Fixe Discontinu i 30è del re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fice Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog i Sequera Friendly o Eclèctic o Post-Alcoholisme o Alcoholisme de Gènere Fluït, amb una puntuació avui a la baixa respecte a anteriors edicions, però no serà per ènfasi ni entonació. Poca cosa dins del Muy Bien Chavales, Ya os Llamaremos, on hi tenim als Black Veil Brides en acústic per contrarrestar la seva potència habitual, un EP d’Unearth, i singles dels Any Given Day en plan versió i pseudo-súper-quasi-maxi-grup dels Seven Hours After Violet. No hi entren ni els Mr. Big perquè han fet quelcom lleugerament més potent que el fet en els darrers 20 o 30 anys i els reconeixem l’esforç, ni els Axxis que perdonen als dofins i, a més, ens cauen bé. Per altra banda, als noms de merda, avui hi tenim als Grave Dogger, Massacration i als Maduro... que déu ni do els nens... Al Dia Internacional del Rock aprofitem per celebrar també el del Metall, ja que se’ns va passar i, parlant de metall, es veu que ens podeu enviar currículums per venir a fer de becaris en quan a poliments metàl·lics es refereix i possibles substituts d’en Sergi, trobant-nos a partir d’ara també a la categoria/etiqueta de #chaperos o #chaperos_del_metal. A la secció de noticies hi trobem la contra-ofensiva a la secció vegana dels supermercats, i en quant a l’apartat de noticies de balconing hi tenim dues modalitats que van afegint dificultats a l’esport base, el Balconing on Fire i el Banzai Skydiving. Comencem ja amb novetats de bones a primeres, i és que hem de córrer abans que comenci la final de l’Eurocopa, i ho fem amb versioneta dels Ice Nine Kills, que és el nou single i forma en què obren els concerts a partir d’ara. Seguim amb americans que no donen lloc a especular sobre la seva nacionalitat, com en Tim Montana, amb un rock alternatiu-post-grunge correcte, igual que el hard rock actual dels Count Pariah. Avui recuperem als Fiddler’s Green com a nova proposta de cançó de l’estiu i com a fòrmula inequívoca per descartar a borratxos a l’hora de poder conduïr, cosa que xoca amb una altra novetat musical de la setmana, els industrials Amerakin Overdose amb una proposta que fa més vergonya que no pas ganes de ballar. Arriba el nostre webmàster anunciant-nos que en James Hetfield es passa al cine, però no ens aclareix si a canvi de deixar la música o no... qui no deixaran la música són els Fallen at Dawn, protagonistes de la Recordamenta de la Setmana tot i que no els poguem recordar perquè no els coneixíem d’avantes, però en Sergi ens la cola doblada i així té excusa per parlar del concert d’Ice Nine Kills i Fallen at Dawn del que aviat en tindreu una crítica a aquesta web. La recomanamenta de la setmana, avui a la vora de la pantalla gegant, és per als Full House Brew Crew, o Full House BC o FHBC, get similar a FFDP, però tampoc del tot, i que serveix perquè en Lluís marqui un altre doblet amb uns raonaments que donaran molt que parlar i que pensar. Més novetats discogràfiques d’avui són els Vuur & Zijde a qui caldria haver passar per la nostra subsecció de naming, dins del merchandising d’aquesta web, i que haurien d’haver assistit als nostres cercles educatius d’etiquetatge de grups de metal. Encara més novetats, tot i que no massa ni del tot, com és un recopilatori dels ASP i un directe d’Amorphis recuperant els discos que li agraden a l’Ivan, tot i que amb el cantant que no li agrada a l’Ivan. En la secció de novetats de metalcore, avui hi tenim single dels Caliban, i una gent que va mig caps per avall, com a bons australians que són, els In Hearts Wake. Després de descobrir que la hora catalana és de bon caducar, ens n’anem cap a Moscow per donar-vos els oportuns consells de cara al desgel. Per primer cop en mesos, un blackie aprova en l’exàmen del decàleg de 13 o 14 punts del bon blackie, amb una puntuació global de 10 sobre 13 o 11 sobre 14, que superen de llarg als tres darrers blackies amb notes de 3, 2.5 i 3 sobre 13. La darrera novetat del dia és per als gòtics classicons dels 2 Wolves en un moment en què ens adonem que hem de compensar lo poc progs que estem darrerament. Tot això i més, com quin és l’outfit que està de moda per anar a buscar bolets aquesta temporada d’estiu-tardor, quina és l’edat òptima perquè mori un blackie, i perquè el prog no és un estil que faci estiu, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:
    Show more Show less
    3 hrs and 1 min
Music
Show more Show less

What listeners say about Paranoia Metal Show

Average customer ratings

Reviews - Please select the tabs below to change the source of reviews.

Audible.com reviews

Amazon reviews
No Reviews are Available