Episodes

  • Podcast del Paranoia Metal Show emès el 14 de Juliol de 2024
    Jul 14 2024
    Programa número CCXCIII en llibertat amb encallamenta inclosa, 40è de la temporada XXVIII, 28è de 2024, 74è de la creació del Veganisme Fixe Discontinu i 30è del re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fice Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog i Sequera Friendly o Eclèctic o Post-Alcoholisme o Alcoholisme de Gènere Fluït, amb una puntuació avui a la baixa respecte a anteriors edicions, però no serà per ènfasi ni entonació. Poca cosa dins del Muy Bien Chavales, Ya os Llamaremos, on hi tenim als Black Veil Brides en acústic per contrarrestar la seva potència habitual, un EP d’Unearth, i singles dels Any Given Day en plan versió i pseudo-súper-quasi-maxi-grup dels Seven Hours After Violet. No hi entren ni els Mr. Big perquè han fet quelcom lleugerament més potent que el fet en els darrers 20 o 30 anys i els reconeixem l’esforç, ni els Axxis que perdonen als dofins i, a més, ens cauen bé. Per altra banda, als noms de merda, avui hi tenim als Grave Dogger, Massacration i als Maduro... que déu ni do els nens... Al Dia Internacional del Rock aprofitem per celebrar també el del Metall, ja que se’ns va passar i, parlant de metall, es veu que ens podeu enviar currículums per venir a fer de becaris en quan a poliments metàl·lics es refereix i possibles substituts d’en Sergi, trobant-nos a partir d’ara també a la categoria/etiqueta de #chaperos o #chaperos_del_metal. A la secció de noticies hi trobem la contra-ofensiva a la secció vegana dels supermercats, i en quant a l’apartat de noticies de balconing hi tenim dues modalitats que van afegint dificultats a l’esport base, el Balconing on Fire i el Banzai Skydiving. Comencem ja amb novetats de bones a primeres, i és que hem de córrer abans que comenci la final de l’Eurocopa, i ho fem amb versioneta dels Ice Nine Kills, que és el nou single i forma en què obren els concerts a partir d’ara. Seguim amb americans que no donen lloc a especular sobre la seva nacionalitat, com en Tim Montana, amb un rock alternatiu-post-grunge correcte, igual que el hard rock actual dels Count Pariah. Avui recuperem als Fiddler’s Green com a nova proposta de cançó de l’estiu i com a fòrmula inequívoca per descartar a borratxos a l’hora de poder conduïr, cosa que xoca amb una altra novetat musical de la setmana, els industrials Amerakin Overdose amb una proposta que fa més vergonya que no pas ganes de ballar. Arriba el nostre webmàster anunciant-nos que en James Hetfield es passa al cine, però no ens aclareix si a canvi de deixar la música o no... qui no deixaran la música són els Fallen at Dawn, protagonistes de la Recordamenta de la Setmana tot i que no els poguem recordar perquè no els coneixíem d’avantes, però en Sergi ens la cola doblada i així té excusa per parlar del concert d’Ice Nine Kills i Fallen at Dawn del que aviat en tindreu una crítica a aquesta web. La recomanamenta de la setmana, avui a la vora de la pantalla gegant, és per als Full House Brew Crew, o Full House BC o FHBC, get similar a FFDP, però tampoc del tot, i que serveix perquè en Lluís marqui un altre doblet amb uns raonaments que donaran molt que parlar i que pensar. Més novetats discogràfiques d’avui són els Vuur & Zijde a qui caldria haver passar per la nostra subsecció de naming, dins del merchandising d’aquesta web, i que haurien d’haver assistit als nostres cercles educatius d’etiquetatge de grups de metal. Encara més novetats, tot i que no massa ni del tot, com és un recopilatori dels ASP i un directe d’Amorphis recuperant els discos que li agraden a l’Ivan, tot i que amb el cantant que no li agrada a l’Ivan. En la secció de novetats de metalcore, avui hi tenim single dels Caliban, i una gent que va mig caps per avall, com a bons australians que són, els In Hearts Wake. Després de descobrir que la hora catalana és de bon caducar, ens n’anem cap a Moscow per donar-vos els oportuns consells de cara al desgel. Per primer cop en mesos, un blackie aprova en l’exàmen del decàleg de 13 o 14 punts del bon blackie, amb una puntuació global de 10 sobre 13 o 11 sobre 14, que superen de llarg als tres darrers blackies amb notes de 3, 2.5 i 3 sobre 13. La darrera novetat del dia és per als gòtics classicons dels 2 Wolves en un moment en què ens adonem que hem de compensar lo poc progs que estem darrerament. Tot això i més, com quin és l’outfit que està de moda per anar a buscar bolets aquesta temporada d’estiu-tardor, quina és l’edat òptima perquè mori un blackie, i perquè el prog no és un estil que faci estiu, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:
    Show more Show less
    3 hrs and 1 min
  • Podcast del Paranoia Metal Show emès el 7 de Juliol de 2024
    Jul 7 2024
    Programa número CCXCII en llibertat amb encallamenta inclosa, 39è de la temporada XXVIII, 27è de 2024, 73è de la creació del Veganisme Fixe Discontinu i 29è del re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fice Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog i Sequera Friendly o Eclèctic o Post-Alcoholisme o Alcoholisme de Gènere Fluït, amb una puntuació global de pronunciamenta, amb màxim històric aconseguit de 9.9 sobre 10 perdent una dècima per manca d’ènfasi i entonació més o menys humana. Només dos grups dins del Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos el dia de San Ronnie Romero, i això que tenim forces novetats, per una banda single xumba-xumba dels Kontrust, i és que sense la Agatha ja no són el mateix, i els Visions of Atlantis, aquests sí, perquè sí que són el mateix de sempre. Per altra banda, als noms de merda, avui hi tenim als Aposento, als ESA, als Poodator, als Suicider Duck i als que no es decidien entre en Kerry King i en Leonardo DiCaprio, els Slaytanic, i no han entrat en aquesta secció els dArtagnan amb el seu maxi Mosqueteros amb col·laboració del maguito de ozito perquè també hi col·labora la Melissa Bonny que aquesta sí que val la pena. Mentre com a bons #pitonisos_del_metal preveiem que Alemanya augmentarà l’avantatge respecte a Anglaterra en el campionat de balconing de 2024, ens adonem que l’Ivan és l’Yngwie del programa mentre en Sergi és en Lindemann dels paranoies... en Lluís no sabem qui és... de fet, avui tampoc sabria ell mateix qui és en les condicions que es troba, i, tot i així, millora els estudis científics de la Pompeu Fabra. La darrera noticia del dia la trobem en l’aparició de la The Phantom Time Conspiracy, teoria demostrada per nosaltres avui durant el programa que diu que els segles VII al X no van existir i que en realitat vivim al 1700 i algo. Altres novetats del dia passarien per en Per, en Per Wiberg en solitari que no serà el primer del dia amb manca d’imaginació per posar nom al grup, en aquest cas, d’Stoner Psicodèlic. També amb un toquet Stoner però de la banda més alternativa, tenim el segon disc dels britànics Amongst Liars, que competeixen amb Deep Purple amb britànics del dia, que no pas en edat ni en rapidesa de treure cançons bones, i és que, per primer cop en 40 anys, tenim més d’una cançó que està bé dels lilosos. Amb els Oh, Hiroshima demostrem científicament les raons que porten a en Lluís a superar amb escreix les teories dels estudis científics de la Pompeu Fabra. Per segon cop sonen al programa els Kissin’ Dynamite, tot i que és la primera que punxem el nou disc, força passable, com molt bé es pot sospitar en veure’n la portada. Arriba en Sergi, com no, entre problemes tècnics per parlar-nos del nou disc de Bon Jovi que haurà de pensar en canviar-se el nom a Bon Abueleti, els Scorpions que, no per se, si no per altri, no es poden retirar, tornant a fer-nos demostrar els nostres dots matemàtico-futurulogístics, i en Fortu, que sap lligar els seus problemes físics amb la seva previsió musical. Noves sintonies donen pas a les seccions d’en Sergi, començant per la recordamenta de la setmana, que és pels Abyss, que no entenem com ens podien haver agradat, i que, més de 20 anys després, demostren com de bons pitonisos podem arribar a ser. També nova sintonia per la recomanamenta a la vora del foc, avui amb els In Vain, els bons, no pas els espanyols, que ja seria passar-nos de grups de merda per avui. Tornem a les novetats, on hi tenim single d’Ill Niño que, tot i fer-nos por, tampoc està tan malament, seguit del nou disc dels Niktophobia, un death metal melòdic que no ens ha espantat pas massa. Després de Per Wiberg i Bon Jovi, arriba el tercer personatge sense imaginació per posar noms a grups, en Tommy Vext, tot alternatiu ell. Com es nota que és baixista el líder dels Octoploid, còpia dels Barren Earth que a l’hora eren còpia dels Amorphis d’avantes... i tot per no atrevir-se a parlar amb el cantant tot i, en teoria, ser ell el líder del grup. El mort de la setmana d’avui ens porta, de forma totalment impensable, cap a Los Angeles, California, on hi trobem a un drogadicte professional, que no es drogava pel gaudi personal si no que era la seva feina i la font d’ingressos. A Los Angeles aprenem que cal sentar-se per no despistar-se i també cal vigilar molt als conductors de moto que es veu que no n’hi ha cap que sàpiga conduir bé. La darrera novetat del dia és per als Akhlys amb un Lluís en baixes condicions de logometria avançada, tot i que millora en geografia, especialment la de Colorado. Tot això i més, com quines són les condicions que s’han de donar per confondre un grup de hip-hop amb un de nu metal, quin sobrenom no us hauríeu de posar mai o qui va ser el germà petit del director de Spaceballs, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:
    Show more Show less
    2 hrs and 46 mins
  • Podcast del Paranoia Metal Show emès el 30 de Juny de 2024
    Jun 30 2024
    Programa número CCXCI en llibertat, que, pel què es veu, també és un jugador de la selecció danesa, 38è de la temporada XXVIII, 26è de 2024, 72è de la creació del Veganisme Fixe Discontinu i 28è del re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fice Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog i Sequera Friendly o Eclèctic o Post-Alcoholisme o Alcoholisme de Gènere Fluït, amb una puntuació global de pronunciamenta, per segona setmana consecutiva, d’un 9.8 sobre 10 perdent dos dècimes per despistamenta, aquesta setmana. Amb el dubte de si tindrem Sergi o no, comencem amb les seccions, i a la primera, el Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, hi tenim dos grups més que regraven discos, per tercera setmana consecutiva, Lumberjack i Kadavar, a més, directe de Within Temptation, ep estafa de Memphis May Fire, i discos de Sebastien, Crystal Viper, Anvil, The Warning i Devolution, aquest darrer sense sorpreses, ja que es tracta del baixista de Fear Factory que, a més de baixista, per si no fos poc, també és amant del thrash. A la subsecció de Noms de Merda, avui gairebé una secció més extensa que la d’en Sergi, i és que hi tenim a Voilà, Altamira A.D, We Are Parasols, JaviMetal, Matador, Mama., Valantino, Incendiarius, Sentencia Mortal, Harpazo, Carabina, Cigarrette Vagina i Amiostasis. Comencem ja amb novetats després de tenir a en Chris Harms per partida doble sense que punxem cap grup d’en Chris Harms, i ho fem amb una altra col·laboració, la d’en David Draiman amb els Nothing More que és lo únic que val la pena del disco. Les noticies del dia avui porten per partida doble als Mötley Crüe, la noticia dels Erio que ja han après a enviar ni que siguin imatges per internet després d’11 anys, la celebració de l’aniversari de l’Yngwie Malsmteen, gran guitarrista i millor pers... weno, no. També passem a informar de la nova plana web de la federació mallorquina de balcon.ing així com el fet que ara resulta que a Figueres el Nadal es celebra a finals de juny. I ja que parlem de balconing i de Nadal, seguim amb les novetats i, en concret, amb gent amb poques ganes de viure, com és la Julie Christmas, que també s’acompanya de gent trista al disc. Després d’una explicació extremadament tècnica per fer-vos entendre què és exactament el crossover i com s’ha d’utilitzar l’etiqueta, passem als Crossfaith, uns japos que, tot i consumir drogues, no van tan drogats per la vida com caldria esperar. Del nou disc dels Manapart que, com a System of a Down... bé, però abans estaven millor, però mantenint el nivell de terrorisme visual amb les portades, passem als The Exies i el seu rock alternatiu barrejat amb post-grunge. Tenim un single dels Dark Tranquillity i hem d’anar fins a Hongria per trobar com encabir els trombons a dins del món del black metal. L’amago d’amenaça de crida de la setmana ha donat resultats, i, després de setmanes d’haver de tirar d’arxiu, el Mort de la Setmana d’avui torna a ser novetat, en concret, una mort californiana per la part del Brasil després de celebrar despistadament el Sant Joan fent ziga-zagues. Entre malalties sexuals i ramats de cabres, descobrim la principal i podria ser que única raó que explicaría el perquè Catalunya a hores d’ara encara no és un país independent. Tornem a les novetats, on hi trobem als alemanys Neaera més seriosos, en contrast amb els grecs Hail Spirit Noir que s’han passat de frenada celebrant el Sant Joan a terres hel·lèniques. Més novetats, passant de un tiu que no es diu Limbo tot i pertànyer i ser ell mateix Limbonic Art, i un altre tiu que té massa fred i per això fa uns anys va crear als White Stones, tot i equivocar-se d’idioma. Després de fer un pack d’agenda i una cinquena part de les sub-seccions d’en Sergi all-in-one, passem a la secció de física i química on us ensenyem el mètode científic inequívoc per mesurar l’alçada d’en Dani Filth. Encara queden un parell de novetats, els danesos Illdisposed amants de les galetes de mantega i els blackies progs Aklash, poc blackies pel logo. Tot això i més, com quina serà la propera ciutat de residència d’en Lindemann o quins estils musicals marquen el futur d’una parella estable, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:
    Show more Show less
    3 hrs and 1 min
  • Podcast del Paranoia Metal Show emès el 23 de Juny de 2024 - Especial Nit de Sant Joan
    Jun 22 2024
    Programa número CCXC en llibertat, que no tenim massa clar si tira més a Klingon o a Apache antic de l’oest americà, obrint la primera secció de cinema i sèries de televisió, 37è de la temporada XXVIII, 25è de 2024, 71è de la creació del Veganisme Fixe Discontinu i 27è del re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fice Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog i Sequera Friendly o Eclèctic o Post-Alcoholisme o Alcoholisme de Gènere Fluït, amb una puntuació global de pronunciamenta d’un 9.8 sobre 10 perdent dos dècimes per manca d’aire. Amb el dubte de si tindrem Sergi o no, comencem amb les seccions, i a la primera, el Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, hi tenim dos grups més que regraven discos, Exilia i Cavalera Conspiracy, uns que entren a la secció no per mal disco, si no per mal punxable, els Alcest, i l’Ivan rescata de les escombraries a les Kittie amb el seu nou disc, començant les primeres lliçons del día de geografia, història, i geografia i història militars. Dins dels Noms de Merda, avui hi tenim dues malalties, els Spasmobliteratism i els Paraplexia, i recuperem la moda d’afegir una lletra a un nom de grup famós, els Alkemisti. Les noticies del dia comencen amb el seguiment de la pretemporada de balconing de la selecció anglesa, que encara es duen a terme a les fonts alemanyes però, tal i com està jugant Anglaterra l’Eurocopa, no descartem que s’hagin de posar les piles i anar a competir cap a Mallorca o Salou abans del què es pensaven. I la segona noticia és tot el relatiu al petardòdrom de Figueres, del que Discovery Max ja en prepara tot un seguit de programes per a la sèrie de Mega-Estructuras i Mega-Construcciones, a més de tot el què envolta al món del petard amb capital mundial a Figueres. Comencem amb les novetats i ho fem amb Stoner, de la mà dels Greenleaf, encara sense entendre perquè no bullen caps humans, però, tot i això, la música està prou bé. La segona novetat del dia no és ben bé novetat, ja que és el tercer i nou disc dels 96BB o 96 Bitter Beings, i, tot i ser nou disc, les cançons no són noves ni seves, són dels CKY, amb qui comparteixen cantant, al igual que amb World Under Blood, Foreign Objects, oiL, This End Up i Malevolent Creation. Anem pel nou disc després d’11 anys de silenci dels Earthtone9, dels quals l’Ivan no coneixia el seu gran hit de fa 30 anys, però sí que li ha agradat aquest nou In Resonance Nexus. Cap a Alemanya, com si fóssim fans de l’Eurocopa, ens n’anem amb els Dezperadoz, alemanys, però d’ànima americana, al igual que un dels grups que presenten candidata a cançó de l’estiu, els Fiddler’s Green, que també són alemanys, però amb ànima i fetge irlandesos. No serà la única candidata a cançó de l’estiu del dia, ja que també tenim als TrollFest amb una selecció de cocktails a escollir. Arriba el nostre webmàster carregat de coca de St. Joan amb noticies amb retard sobre AC/DC i definicions de “festa” que, segons el país i el moment històric del mateix, potser no acaben de significar el mateix. La recordamenta del dia és per a les suïsses Burning Witches perquè s’ha equivocat i els qui ens volia recordar era als Seven Witches, anava de cremar bruixes per St. Joan, però s’ha liat el nen. La recomanamenta a la vora de la foguera de St. Joan és per als Imminence, de qui l’Ivan els cremaria el violí, tot i reconèixer que han millorat en passar del post-hardcore segons la definició clàssica i no l’actual, a quelcom més metalcore, segons la definició única. En uns dies ideals per a l’sludge belga avui tenim poc temps per punxar-ne, i és que tenim forces novetats i, cal reconèixer-ho, avui estem pensant més en la festa que res més, i ens liem com una mica... anem pel nou disc dels Wage War, de qui ens hem de saltar la meitat de les cançons perquè ens agradin. Encara amb més novetats i entre més lliçons magistrals de geografia i història, arriba un altre nou disc que ha trigat força, el de les canadenques Kittie tot i que, per ciutat natal, podríem pensar que són candidates al balconing. Arriba el mort de la setmana de qui avui parlem molt més de la seva vida que no pas de la seva mort i és que pocs casos trobem que sigui molt més interessant l’individu en qüestió mentre estava viu... un cas únic al Paranoia Metal Show. En aquesta secció descobrim tot d’usos alternatius als bancs de Zurich, així com la primera mort californiana sense haver de coincidir necessàriament amb la resta de les moltes altres morts californianes que hem tingut al programa. I després d’un altre mort d’arxiu que ens porta a plantejar-nos en amenaçar en fer una crida i, per tant, provocar una matança de músics de metall, arriba la darrera novetat del dia, un segon disc dedicat a la sangria, primer havíem tingut a la Myrkur i ara als Kvaen, des del paganisme, homenatjant a Espanya. ...
    Show more Show less
    3 hrs and 4 mins
  • Podcast del Paranoia Metal Show emès el 16 de Juny de 2024
    Jun 16 2024
    Programa número CCLXXXIX en llibertat, 36è de la temporada XXVIII, 24è de 2024, 70è de la creació del Veganisme Fixe Discontinu i 26è del re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fice Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog i Sequera Friendly o Eclèctic o Post-Alcoholisme o Alcoholisme de Gènere Fluït, amb una puntuació global de pronunciamenta d’un 8.5 sobre 10, tot i comptar que en Lluís ve refredat i hagués pogut puntuar millor amb plena capacitat pulmonar. Avui tindrem poquetes novetats discogràfiques, potser per això rescatem a l’Axel Rudi Pell per una versió del Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, on sí que hi tenim als Black Country comunion, Powermann 5000 i Lamb of God que es dediquen a regravar coses anyejes, i als Death Cult, que no són altres que els The Cult, però havent parit un trunyo tal que s’avergonyeixen de sí mateixos. Dins dels Noms de Merda avui tenim als FebryThor, deixant-nos amb el dubte de quin Thor són, als Oeste, als Yklevdherhemavogyou perfectament pronunciats per en Lluís tot i l’incredulitat de l’Ivan, els The Sinceros, Ira Tenax, i els Cactus que, a més, ens intenten colar que el blues no és avorrit si ho toca penya rockera... però ni així. Dins de les noticies tenim la creació del Petardòdrom a Figueres que, total, és habilitar una plaça per tirar petards, com si no se n’hi haguessin pogut tirar igualment, la caiguda (mai millor dit) de posicions de Gran Bretanya als campionats mundials de balconing d’aquest any, tot i que haurem d’esperar a veure si recuperen durant o després de l’Eurocopa i, la darrera noticia del dia és descobrir d’on pot haver sortit el fill d’en Bin Laden, essent una mescla de Serj Tankian, Falete i Dino Cazares. Anem per les primeres novetats del dia, com dèiem, a part dels Cactus i l’Axel Rudi Pell, són poquetes, i comencem amb Stoner del d’avantes, amb els Fu Manchu que també són d’avantes. També tenim a Human Zoo, gent que va aparèixer justament després del Human Zoo dels Gothard, però que sembla que s’estàn distanciant dels suïssos a base de pillamentes d’ous. Entre problemes de micros arriba en Sergi a fer tot el seu munt de seccions i sub-seccions que sembla no tenir final, ni de dades, més o menys interessants, ni de ganes de deixar de xerrar. A la sub-secció immobiliària d’avui hi tenim la casa d’en Gene Simmons, altre cop sense massa a res a envejar amb la casa d’en Lluís, de qui descobrim per a què fa servir l’habitació del pànic. La recordamenta de la setmana avui és per als Accept, gent que porta 40 anys de bajón, tot i que menys de bajón des que l’UDO va marxar del grup per seguir amb la seva carrera en solitari, tot i que, si un dia deixa la música, tenim bones alternatives de feina per a ell. La recomanamenta a la vora del mojito playero avui és per als Crownshift, fent l’Ivan el tercer doblet consecutiu, i descobrint que, per a en Sergi, tres setmanes són tota una vida. Encara ens queden un parell de novetats, per una banda, single dels All That Remains, que no és que estigui especialment bé, però vist el què havien fet darrerament, és acceptable, al menys, en una setmana de poquets discos nous. I la darrera novetat discogràfica del dia és per als francesos Dagoba, amb un Ivan rectificant la incultura d’en Lluís sobre la pronunciamenta correcta del francès més pur. El mort de la setmana d’avui ens porta a ampliar el decàleg del bon blackie fins als 13 punts i, tot i això, més per despistat que no pas per mal blackie, el protagonista de la setmana obté un suspens baix. També amenacem als músics amb un amago de crida si hem de seguir tirant d’arxiu, a més de recordar-vos com funciona la part prog de l’Alcoholisme Fice Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog i Sequera Friendly o Eclèctic o Post-Alcoholisme o Alcoholisme de Gènere Fluït, que fins ara no crèiem que ningú tingués problemes per entendre. Tot això i més, com quina és la ciutat europea més despistada dels darrers dos milenis o com us podeu estalviar 48 milions de dòlars, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:
    Show more Show less
    3 hrs and 1 min
  • Podcast del Paranoia Metal Show emès el 9 de Juny de 2024
    Jun 9 2024
    Programa número CCLXXXV-iII en llibertat, 35è de la temporada XXVIII, 23è de 2024, 69è de la creació del Veganisme Fixe Discontinu i 25è del re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fice Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog i Sequera Friendly o Eclèctic o Post-Alcoholisme o Alcoholisme de Gènere Fluït, encallant-nos amb la sequera tot i els darrers episodis de pluja. Tot i les moltíssimes novetats de la setmana, tornem a tenir un programa plagat de seccions culturals, no tenint temps de posar tot lo nou que teníem, com tampoc posem els nous discos que apareixen a la primera sub-secció, el Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, on hi tenim a l’eurovisiva Barbie Thug, als francesos Nightmare, els Nads Like Houses, Apocalyptica, Bon Jovi i Samsas Traum, i, de poc, tan poc com una sola cançó, no hi han entrat els Evergrey gràcies als quals descobrim que la nostra vida metalera ha estat un engany desde fa anys, i més si ets fan dels Katatonia. Dins dels Noms de Merda avui tenim varietat de nacionalitats tot i que no d’idioma, ja que tenim als suecs Varices, als també suecs Huanastone, als indonesis Fornicaras i als catalans Milford Mocs & Gunther Cucs. Dins de les noticies només tenim la que tothom ja sap, i és que els ratpenats també es senten atrets per la Taylor Moonsen, i la invenció d’un nou gènere musical, el barcode metal. Com hem dit, tenim moltes novetats, i la majoria més interessats que la dels Evergrey, fins i tot, més divertides, com els Royal Republic que tornen a intentar endur-se el premi de la millor cançó de l’estiu. També estiuegen però en un altre sentit, els Saltatio Mortis amb col·laboració de víkings i de la Cristina Scabbia. Després de la peli Dune, i de presentar-vos els Dvne fa un parell de setmanes, arriben els Sons of Arrakis aprofitant la tirada de la pel·lícula. I d’entre tots els The Crypt, i d’entre els diversos The Crypt que aquesta setmana han tret disc, ens quedem amb els The Crypt que tenen el disc titulat The Crypt i la cançó, Into the Crypt, perquè us quedi tot claret. Arriba el webmàster amb una infinitat de seccions, amb un retarded news que implica packs de cervesa per abelles i la venta de la casa d’en Mick Jagger que tampoc supera la casa d’en Lluís, a més de millorar el Parecidos Razonables d’en Joey Tempest de la setmana passada per celebrar el dia d’Europai de la seva gran democràcia. La recordamenta de la setmana és per als His Infernal Majesty, també coneguts com a HIM o com als monyes aquells que escoltava en Cristian. La recomanamenta a peu d’urna avui és per als Judas Priest, tot i que sigui difícil de creure, però sí, es veu que a en Sergi li ha agradat el disc, en serio, que no és cap broma... que sí que li ha agradat. Tornem a les novetats i ho fem obrint la secció d’Sludge Belga que la setmana passada no vam tenir per manca de temps, i ho fem amb el segon disc dels Hipotractor, amb els qui també obrim sub-secció d’història sobre la guerra freda. Amb els progs Aeons aprenem que no tothom és capaç d’etiquetar-se correctament i que per alguna cosa nosaltres tenim un màster en el tema. Arriben els Ulcerate amb un logo que segurament li provoqui úlcera a en Lluís, tot i que podríem suposar que ja la té i no pas per llegir logos blackies. Després de confirmar un cop més que ser català no és fàcil i d’avisar-vos de què es pot i què no es pot fer en un concert dels Marduk, passem al Mort de la Setmana. El mort d’aquesta setmana ens porta cap a Bielorússia des d’on encetem una nova secció sobre cuina i particularitats culinàries del món del black metal bielorús, entre dissenyadors gràfics que es creuen músics i princeses de Disney mal casades. Encara queden novetats per presentar-vos i ens n’anem cap al bonic món del metalcore progressiu, amb els The Mesure, més clàssics, i els Fight the Fight, menys comuns al ficar la punteta al món de la electrònica. La darrera novetat del dia és una cançó soleta, tot i que no és d’un grup sol, si no de la conjunció dels Halestorm i els I Prevail, més de l’estil dels segons que no pas dels primers, tot i que sempre veurem als primers abans que als segons. Tot això i més, com secció de geografia polonesa o un curset intensiu de què heu de portar a la motxilla quan marxeu de viatge gràcies a que la ex-dona ja no us ho pot prohibir, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:
    Show more Show less
    3 hrs and 1 min
  • Podcast del Paranoia Metal Show emès el 2 de Juny de 2024
    Jun 2 2024
    Programa número CCLXXXVII en llibertat, 34è de la temporada XXVIII, 22è de 2024, 68è de la creació del Veganisme Fixe Discontinu i 23è del re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fice Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog i Sequera Friendly o Eclèctic o Post-Alcoholisme o Alcoholisme de Gènere Fluït, que avui no és que no pronunciem bé per no haver practicat, si no més aviat per haver practicat massa tots aquests estils de vida. Avui tornem a tenir un Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos on hi apareixen les novetats que sí que punxaran altres programes de metal, però nosaltres no, com són en Nestor, Bad Omens, Nightrage i singles de Fear of Doomination i de Bury Tomorrow. Dins de la sub-sub-secció de Noms de Merda avui només n’hi tenim dos,o un i un repe, ja que el primer, com no podria ser altre, és en Nestor, i els segons, els Luponero, que venen amb teoria de l’Ivan tot i que no massa encertada. Poques noticies teníem avui per començar el programa però no per això més importants, ja que us descobrim com va començar la guerra actual entre les dues Corees i quin va ser el lloc escollit per fer les pràctiques del llançament de merda abans d’iniciar-se el conflicte més corprenedor dels últims anys. Després de reafirmar el gust d’en Lluís pel prog, passem ja a les primeres novetats del dia, i ho fem amb els Lowlives, que viuen entre Gran Bretanya i Caliornia, agafant el millor de cada casa per al seu post-grunge molt més grunge que el post-grunge normal. Seguidament tenim molta penya per fer una sola cançó, com és en Caleb Hyles, la Lacey Sturm i els Wolves at the Gates al complert per un single que tampoc és que sigui massa llarg com per encabir tanta penya. Després d’uns fallos tècnics, que ja havíem previst al principi del programa, com a bons #pitonisos_del_metal que som, i donat que la taula de mescles era nova i, per tant, ens ho sospitàvem, anem per la tercera proposta de cançó de l’estiu, a roda de Baby Lasagna i de la col·laboració entre les BabyMetal i els Electric Callboy, hi trobem els Findler’s Green. Arriba ja en Sergi, amb una secció que s’allargarà per les queixes que ha tingut d’un madrilista que no li ha agradat la nostra crítica i a les quals ha de donar sortida, allargant-les fins a incloure a en Ronnie Romero a la secció de la recordamenta de la setmana, que no pas recomanamenta. També ens estem una estona amb la secció immobiliària on hi trobem la casa més cara de les que hem tingut en l’aparador i que, sí, té els seus punts positius, però tampoc com per valer lo que val, i menys si comparem. La recomanamenta del dia és per als Concrete Age, tot i que menys recomanats que la darrera vegada que van passar per aquesta secció, i és que sí, està bé, però no enganxen tant com avantes. Ai que ens havíem oblidat d’incloure a dos noves incorporacions al “parecidos razonables” del metal, amb l’Axl Rose per una banda i en Joey Tempest per l’altra a qui ens ha costat de no confondre. Tornem a les novetats, amb una mica de Black metal, per una part de la mà dels Wormwood, tot i que no massa bons blackies en quant a logometria es refereix... I per l’altra amb els SIC:AR:TYR que a saber com merdes es pronuncia o ho pronuncien, essent a més d’una ciutat molt falsa que ens porta a tot un debat geogràfic sobre la vagància humana. El tercer grup que podríem considerar blackie no ho serà massa per als blackies, i és que els Gradience ja porten un temps practicant el black-core-rap, que, al igual que els Concrete Age, són els millors en el seu estil, bàsicament, perquè ningú més toca aquest estil. Un estil més comú és el death metal melòdic, que en tenim un de més normalet, com és el dels australians Orpheus Omega, i un altre de més sinfònic i menys habitual, com el cas dels altres orpheus, els japonesos Unholy Orpheus. Arriba el mort de la setmana amb un tiu amb menys criteri que el dissenyador del Twingo o el Fiat Multipla, o que els anglesos que es compren cotxes francesos. Un bateria que es fa passar per blackie sense massa èxit. Un èxit similar al de la policia de Manchester per trobar el culpable del protagonista del mort, sort que en Lluís sap coses que no sap ni com les sap, per respondre els misteris més profunds de la humanitat. La darrera novetat del dia són els Dead End Finland a qui no agraden massa els parèntesis o el fer les coses a mitges, així que fan cançons senceres però curtes. Tot això i més, com quines són les mides mínimes de la bolera que us heu de fer a casa si voleu tenir a en Sergi content, com en Lluís és el Rain Man del programa o a quina carretera val més no ficar-los les llargues als OVNIS que hi circulin, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:
    Show more Show less
    3 hrs
  • Podcast del Paranoia Metal Show emès el 26 de Maig de 2024
    May 26 2024
    Programa número CCLXXXVI en llibertat, 33è de la temporada XXVIII, 21è de 2024, 67è de la creació del Veganisme Fixe Discontinu i 22è del re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fice Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog i Sequera Friendly o Eclèctic o Post-Alcoholisme o Alcoholisme de Gènere Fluït, que avui es nota que portem tota la setmana practicant per dir tot d’una i gairebé sense respirar. Avui tornem a tenir un Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos on hi apareixen les novetats que sí que punxaran la majoria de programes de metal, però nosaltres no, com són Trail of Tears, amb els que descobrim que a l’Ivan li fa més mandra escoltar-se 5 cançons que no pas 15, els Rhapsody of Fire, Bring Me the Horizon i single de l’Axel Rudi Pell que ni millora ni empitjora el fet als darrers 25 anys, bàsicament, perquè és exactament el mateix. Dins de la sub-sub-secció de Noms de Merda avui només n’hi tenim dos, però ja ens valen per a tenir una bona sub-sub-secció, ja que són els britànics Electron i els Kalgon. A les noticies del dia avui tenim dos apartats, el primer, el d’actualitat, on descobrim que l’equip de tapat del Balconing és Rumania, que els anglesos estan tan baixos de forma com el Barça, que Alemanya lidera en solitari i que Catalunya ha d’anar pensant en fer selecció pròpia. I a l’altra banda de les noticies, les que porten retard, i és que no vam celebrar com calia el dia internacional de l’acordió, suposem perquè tenim traumes del tema en el passat, cosa que es veu que no tenen segons quins blackies nazis. Anem ja per novetats i ho fem amb els Abrams, gent que es mou entre el grunge i l’stoner, tot i que, mentre van d’una banda a l’altra, li fiquen la punteta a l’sludge. Tenim un parell de singles, ambdós amb col·laboracions, una que no hem identificat del tot, i és que la NiNi ens despista amb instruments rarots del folk taiwanès, i l’altra que sí que tenim ben ubicada perquè passa a ser candidata a cançó de l’estiu junt a la cançó d’Eurovisió de Croàcia, parlem de la mescla de Babymetal i Electric Callboy que podrien acabar repetint en directe. Arriba en Sergi entre problemes mentals, problemes tècnics i problemes greus com seria confondre a Elvis Presley amb Freddie Mercury, o haver-se despistat greument de la seva sub-secció immobiliària. La recordamenta del dia és per als Killswitch Engage, pares, o no, del metalcore, que tenen rel·lació, o no, amb Ill Niño, i que fan cançons ben melòdiques i bucòliques... o no. Entre l’inici de la revolta de la IA de Google que no sabem si es carregarà el món o la secció d’en Sergi, descobrim qui és la veritable mare d’en Lluís, i a què es dedica quan es creua pseudo-ciclistes. La recomanamenta de la setmana és per als Borknagar, amb un Ivan completant un doblet, i fent-nos partíceps de la diferència que hi hauria entre el prog i l’avantgarde, a més de reconèixer que Borknagar no té discos dolents, tot i que no tots serien igual de bons, com molt bé serviria d’exemple aquest darrer. Tornem a les novetats, amb el Pirate Metal d’en Jonathan Young i el gòtic dark metal dels alemanys Lichfield que canten en anglès perquè en alemany la cosa seria massa dark. I en estils més extrems hi trobem a uns fans de la Penya, del Juventut de Badalona, els Amiensus que es mouen entre el black i el green metal. També en trobem uns que no tenen tan clares les seves preferències esportives i/o musicals, els Lamori, dels qui no repetirem els acudits dolents, ni tampoc classificarem dins del metal industrial, ja que som més de ficar-los al pot del gòtic. El Mort de la Setmana d’avui ens porta a explicar-vos amb pèls i senyals com es va passar de la URRSS a la Federació Russa, amb els motius i els procediments polítics que hi van donar lloc. També aconseguim diferenciar-vos els diferents tipus de ciclistes segons la seva procedència i les seves intencions a l’hora de pujar-se a les respectives bicis. Centrant-nos en el mort de la setmana, també conegut per puto nazi, descobrim que ser un blackie nazi té els seus perills i que, com a blackies, queden lluny de l’aprovat davant del decàleg de 12 punts del bon blackie. Encara ens queden novetats, i entre tastets de ginebra, ens arribem a França a descobrir dos grups, els Black Bomb A i els AnIIma que es dediquen a gojirejar una mica. La darrera novetat pel dia és per als noruecs Vredehammer, més noruecs que no pas altres compatriotes seus que es creuen ser d’altres països amb més tendència al nazisme. Tot això i més, com el descobrir qui és la Britney Spears espanyola, o quines són les millors rutes turístiques de la provincia de Girona per als russos que ens visitin conduïnt un tanc, al Paranoia Metal Show.
    Show more Show less
    3 hrs and 1 min