Programa número CCXC en llibertat, que no tenim massa clar si tira més a Klingon o a Apache antic de l’oest americà, obrint la primera secció de cinema i sèries de televisió, 37è de la temporada XXVIII, 25è de 2024, 71è de la creació del Veganisme Fixe Discontinu i 27è del re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fice Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog i Sequera Friendly o Eclèctic o Post-Alcoholisme o Alcoholisme de Gènere Fluït, amb una puntuació global de pronunciamenta d’un 9.8 sobre 10 perdent dos dècimes per manca d’aire. Amb el dubte de si tindrem Sergi o no, comencem amb les seccions, i a la primera, el Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, hi tenim dos grups més que regraven discos, Exilia i Cavalera Conspiracy, uns que entren a la secció no per mal disco, si no per mal punxable, els Alcest, i l’Ivan rescata de les escombraries a les Kittie amb el seu nou disc, començant les primeres lliçons del día de geografia, història, i geografia i història militars. Dins dels Noms de Merda, avui hi tenim dues malalties, els Spasmobliteratism i els Paraplexia, i recuperem la moda d’afegir una lletra a un nom de grup famós, els Alkemisti. Les noticies del dia comencen amb el seguiment de la pretemporada de balconing de la selecció anglesa, que encara es duen a terme a les fonts alemanyes però, tal i com està jugant Anglaterra l’Eurocopa, no descartem que s’hagin de posar les piles i anar a competir cap a Mallorca o Salou abans del què es pensaven. I la segona noticia és tot el relatiu al petardòdrom de Figueres, del que Discovery Max ja en prepara tot un seguit de programes per a la sèrie de Mega-Estructuras i Mega-Construcciones, a més de tot el què envolta al món del petard amb capital mundial a Figueres. Comencem amb les novetats i ho fem amb Stoner, de la mà dels Greenleaf, encara sense entendre perquè no bullen caps humans, però, tot i això, la música està prou bé. La segona novetat del dia no és ben bé novetat, ja que és el tercer i nou disc dels 96BB o 96 Bitter Beings, i, tot i ser nou disc, les cançons no són noves ni seves, són dels CKY, amb qui comparteixen cantant, al igual que amb World Under Blood, Foreign Objects, oiL, This End Up i Malevolent Creation. Anem pel nou disc després d’11 anys de silenci dels Earthtone9, dels quals l’Ivan no coneixia el seu gran hit de fa 30 anys, però sí que li ha agradat aquest nou In Resonance Nexus. Cap a Alemanya, com si fóssim fans de l’Eurocopa, ens n’anem amb els Dezperadoz, alemanys, però d’ànima americana, al igual que un dels grups que presenten candidata a cançó de l’estiu, els Fiddler’s Green, que també són alemanys, però amb ànima i fetge irlandesos. No serà la única candidata a cançó de l’estiu del dia, ja que també tenim als TrollFest amb una selecció de cocktails a escollir. Arriba el nostre webmàster carregat de coca de St. Joan amb noticies amb retard sobre AC/DC i definicions de “festa” que, segons el país i el moment històric del mateix, potser no acaben de significar el mateix. La recordamenta del dia és per a les suïsses Burning Witches perquè s’ha equivocat i els qui ens volia recordar era als Seven Witches, anava de cremar bruixes per St. Joan, però s’ha liat el nen. La recomanamenta a la vora de la foguera de St. Joan és per als Imminence, de qui l’Ivan els cremaria el violí, tot i reconèixer que han millorat en passar del post-hardcore segons la definició clàssica i no l’actual, a quelcom més metalcore, segons la definició única. En uns dies ideals per a l’sludge belga avui tenim poc temps per punxar-ne, i és que tenim forces novetats i, cal reconèixer-ho, avui estem pensant més en la festa que res més, i ens liem com una mica... anem pel nou disc dels Wage War, de qui ens hem de saltar la meitat de les cançons perquè ens agradin. Encara amb més novetats i entre més lliçons magistrals de geografia i història, arriba un altre nou disc que ha trigat força, el de les canadenques Kittie tot i que, per ciutat natal, podríem pensar que són candidates al balconing. Arriba el mort de la setmana de qui avui parlem molt més de la seva vida que no pas de la seva mort i és que pocs casos trobem que sigui molt més interessant l’individu en qüestió mentre estava viu... un cas únic al Paranoia Metal Show. En aquesta secció descobrim tot d’usos alternatius als bancs de Zurich, així com la primera mort californiana sense haver de coincidir necessàriament amb la resta de les moltes altres morts californianes que hem tingut al programa. I després d’un altre mort d’arxiu que ens porta a plantejar-nos en amenaçar en fer una crida i, per tant, provocar una matança de músics de metall, arriba la darrera novetat del dia, un segon disc dedicat a la sangria, primer havíem tingut a la Myrkur i ara als Kvaen, des del paganisme, homenatjant a Espanya. ...
