Quan la nit del 9 de novembre del 1989 va caure el Mur de Berlín, que separava els sectors occidental i oriental de l'emblemàtica ciutat alemanya, moltes coses van canviar al nostre món. Algunes ja formen part dels llibres de text, com la reunificació alemanya o el final de la Guerra freda.

D'altres, de més calat social i cultural, potser han passat més desapercebudes. I una d'aquestes conseqüències és el desenvolupament del Techno.

Hem enregistrat aquest darrer capítol de la temporada de Sense Memòria al Festival Sónar de Barcelona, conversant amb el Dr. Josep Puigsech Farràs, Secretari del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB i amb l'escriptor, periodista i col·laborador de Ràdio 4, Oriol Rosell sobre els fets anteriors i posteriors a la caiguda del Mur de Berlin i com l'actual capítal d'Alemanya en la seu des de la que el Techno es va obrir al món.

En el darrer tram del programa rebem la visita de Gabriel Berlanga (DJ Undo) creador de la sintonia original de Sense Memòria

*Aquest programa inclou fragments de la noticia sobre la caiguda del Mur de Berlin (Nov 1989) dels SSII de RTVE/RNE i de la entrevista amb Michael Andrawis , Carola Stoiber i Christian Vogel sobre el documental Tresor Berlin: The Vault And The Electronic Frontier presentat al Festival In-Edit (2006)

Música:

Sintonia original Sense Memòria // Gabriel Berlanga

3 Phase - Der Klang Der Familie feat Dr Motte

La Barcino romana que s'amaga sota el subsòl del Barri Gótic de Barcelona guarda històries que serien dignes de les millors novel.les. Ens hem anat a la Domus Avinyò a descobrir alguna d'aquestes històries.

És el cas de Luci Licini Segon, que tot i néixer esclau va acabar sent l'home més homenatjat de l'Imperi, fora de l'emperador. A Barcelona s'han trobat els pedestals de les més de 20 estàtues, que tan càrrecs públics com persones privades de la seva època li van dedicar. Luci Licini Segon era liberto, però també un home ric i poderós amb línia, gairebé, directa amb l'emperador Trajà.

A la Domus Avinyò de Barcelona, que va posar al descobert pintures úniques a la península d'estil pompeià i que podria haver estat la residència de Luci Licini Segon, enregistrem un nou capítol de Sense Memòria en companyia de la Dr. Isabel Rodà de Llanza, - catedràtica emèrita d'Arqueologia a la UAB i membre de l' Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) - i Lídia Font-Pagès - Llicenciada en Belles Arts (UB) i cap del Servei de Conservació del Museu d'Història de Barcelona (MUHBA).

Música:

Sintonia original Sense Memòria // Gabriel Berlanga

Vivien Horn - Viva la Vida (Acoustic PBlz Edit)

Programa enregistrat al Parc Arqueològic Mines de Gavà amb la participació del Dr. Josep Bosch Argilagós, conservador Museu de Gavà, el Dr. Juan Gibaja investigador del CSIC (Consejo Superior de Investigaciones científicas) i el Dr. Josep Maria Vergès, investigador a IPHES-CERCA (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolucio Social).

Som al segle XXI, però encara som neolítics. Som els hereus dels canvis que es van encetar ara fa 12 mil anys a la riba oriental de la Mediterrània. El que mengem, com vivim o el nostre mapa genètic són encara neolítics.

Les mines neolítiques de Gavà, que es troben als peus de l'actual ciutat, son un escenari excepcional per acostar-se al Neolític de le península ibèrica. Es tracta de les mines en galeria més antigues d'Europa, dedicades a l'explotació de variscita, amb les que fa 6.000 anys es van fabricar joies amb un gran valor ornamental i simbòlic. En aquest escenari, únic al sud d'Europa, conversem amb els investigadors sobre com de revolucionari va ser el procés de domesticació animal i vegetal, la sedentarització o la transformació del nostre món simbólic. Aquest procés va canviar el curs de l'evolució humana, però som tan a prop d'ells que encara som neolítics.