Quan la nit del 9 de novembre del 1989 va caure el Mur de Berlín, que separava els sectors occidental i oriental de l'emblemàtica ciutat alemanya, moltes coses van canviar al nostre món. Algunes ja formen part dels llibres de text, com la reunificació alemanya o el final de la Guerra freda.

D'altres, de més calat social i cultural, potser han passat més desapercebudes. I una d'aquestes conseqüències és el desenvolupament del Techno.

Hem enregistrat aquest darrer capítol de la temporada de Sense Memòria al Festival Sónar de Barcelona, conversant amb el Dr. Josep Puigsech Farràs, Secretari del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB i amb l'escriptor, periodista i col·laborador de Ràdio 4, Oriol Rosell sobre els fets anteriors i posteriors a la caiguda del Mur de Berlin i com l'actual capítal d'Alemanya en la seu des de la que el Techno es va obrir al món.

En el darrer tram del programa rebem la visita de Gabriel Berlanga (DJ Undo) creador de la sintonia original de Sense Memòria

*Aquest programa inclou fragments de la noticia sobre la caiguda del Mur de Berlin (Nov 1989) dels SSII de RTVE/RNE i de la entrevista amb Michael Andrawis , Carola Stoiber i Christian Vogel sobre el documental Tresor Berlin: The Vault And The Electronic Frontier presentat al Festival In-Edit (2006)

Música:

Sintonia original Sense Memòria // Gabriel Berlanga

3 Phase - Der Klang Der Familie feat Dr Motte

La Barcino romana que s'amaga sota el subsòl del Barri Gótic de Barcelona guarda històries que serien dignes de les millors novel.les. Ens hem anat a la Domus Avinyò a descobrir alguna d'aquestes històries.

És el cas de Luci Licini Segon, que tot i néixer esclau va acabar sent l'home més homenatjat de l'Imperi, fora de l'emperador. A Barcelona s'han trobat els pedestals de les més de 20 estàtues, que tan càrrecs públics com persones privades de la seva època li van dedicar. Luci Licini Segon era liberto, però també un home ric i poderós amb línia, gairebé, directa amb l'emperador Trajà.

A la Domus Avinyò de Barcelona, que va posar al descobert pintures úniques a la península d'estil pompeià i que podria haver estat la residència de Luci Licini Segon, enregistrem un nou capítol de Sense Memòria en companyia de la Dr. Isabel Rodà de Llanza, - catedràtica emèrita d'Arqueologia a la UAB i membre de l' Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) - i Lídia Font-Pagès - Llicenciada en Belles Arts (UB) i cap del Servei de Conservació del Museu d'Història de Barcelona (MUHBA).

Música:

Sintonia original Sense Memòria // Gabriel Berlanga

Vivien Horn - Viva la Vida (Acoustic PBlz Edit)

Programa enregistrat al Parc Arqueològic Mines de Gavà amb la participació del Dr. Josep Bosch Argilagós, conservador Museu de Gavà, el Dr. Juan Gibaja investigador del CSIC (Consejo Superior de Investigaciones científicas) i el Dr. Josep Maria Vergès, investigador a IPHES-CERCA (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolucio Social).

Som al segle XXI, però encara som neolítics. Som els hereus dels canvis que es van encetar ara fa 12 mil anys a la riba oriental de la Mediterrània. El que mengem, com vivim o el nostre mapa genètic són encara neolítics.

Les mines neolítiques de Gavà, que es troben als peus de l'actual ciutat, son un escenari excepcional per acostar-se al Neolític de le península ibèrica. Es tracta de les mines en galeria més antigues d'Europa, dedicades a l'explotació de variscita, amb les que fa 6.000 anys es van fabricar joies amb un gran valor ornamental i simbòlic. En aquest escenari, únic al sud d'Europa, conversem amb els investigadors sobre com de revolucionari va ser el procés de domesticació animal i vegetal, la sedentarització o la transformació del nostre món simbólic. Aquest procés va canviar el curs de l'evolució humana, però som tan a prop d'ells que encara som neolítics.

El 13 d'octubre de 1307, el rei francès, Felip IV, va emetre una ordre per detenir els cavallers templers, acusats d'heretgia, idolatria i conducta homosexual. El papa Climent V, pressionat pel rei francès, va acceptar el procés i el 22 de novembre va estendre la persecució a la resta de regnes cristians ordenant la detenció i la confiscació dels seus béns. Poc després la noticia arribaria a Catalunya, on Jaume II esperava instruccions.

En aquest capítol de Sense Memòria viatgem fins al Castell de Miravet, acompanyats de l'historiador, medievalista i arxiver Ramon Sarobe, autor del llibre "Rere les passes dels Templers. La veritable història de l'ordre del Temple en terres catalanes" (Ed. Rosa dels vents. Barcelona: 2018), per destriar el mite de la història en l'ascens i caiguda d'aquesta ordre de frares-soldats.

Alessandro Vanoli és un historiador italià, estudiant i després professor de la Universitat de Bolonya, doctorat a la Universitat de Venècia, expert en la historia mediterrània i en la presencia islàmica medieval a la península Ibèrica i a Sicília, temes als que ha dedicat molts dels seus llibres, i que ara presenta a Espanya, de la mà de l’editorial Ático de los libros, "Historia del Mar. Mito, cultura y ciencia"

En aquesta conversa a Sense Memòria ens permetem una mirada amb perspectiva històrica de llarg recorregut. Amb Alessandro Vanoli naveguem, fent servir la paraula, per la prehistòria neolítica, els fenicis, fundadors de la idea de Mediterrània, als que van seguir i acompanyar els grecs, abans de la irrupció d'uns romans que van arribar per canviar-ho tot, però que no sentien el Mare Nostrum en propietat - això són idees més pròpies del segle XX vinculades als nacionalismes i el feixisme -.

Pirates, vikings, l'Odissea, sirenes - a la mitologia grega, als contes medievals o entre els monstres japonesos - Magallanes, el control del mar com a necessitat bèl·lica. Grans aventures que van començar cap allò desconegut. Però per sobre de tot, Alessandro Vanoli ens parla de la necessitat de treballar en la història del mar, per comprendre que és casa nostra.

Música:

Sintonia original Sense Memòria // Gabriel Berlanga

Charles Trenet - La Mer (Live & Fritz Monath House Mix - PBlz Edit)

Viatges i Sagues vikingues

La historiadora i escriptora britànica, Eleanor Barraclough, ens acompanya per descobrir-nos els viatges vikings i les antigues sagues nòrdiques, que son protagonistes del seu darrer llibre "Más allá de las tierras del norte" (Ático de los libros. Madrid. 2023).

Els vikings i nòrdics van viatjar milers de quilòmetres arreu del planeta durant l'Edat Mitjana. De Groenlàndia a l'Imperi Bizantí. Però la influència de les seves històries encara les troben a la literatura i a la producció audiovisual: J.R.R. Tolkien, Joc de Trons o Frozen són només exemples de com de presents tenim les sagues nòrdiques escrites a Islàndia durant el segle XIII

Música:

Sintonia original Sense Memòria // Gabriel Berlanga

EIVOR - Last Kingdom BSO

Howard Shore - Journey To the Cross-Roads (The Lord Of The Rings BSO)

Idina Menzel - Let It Go (Frozen BSO)

Mort a l'alta muntanya

Parlem amb el Dr. Miguel Angel Moreno-Ibañez (investigador del IPHES-CERCA) sobre la investigació d'una sèrie d'episodis de violència documentat al jaciment prehistòric del Roc de les Orenetes (Queralbs, Girona). Almenys sis esquelets trobats al jaciment presentaven marques de violència letal, produïdes per armes metàl·liques com destrals, dagues o puntes de fletxa.

Es tracta de les evidències de violència interpersonal documentada a més altitud dels Pirineus, a gairebé 2000 metres.

Música:

Sintonia original Sense Memòria // Gabriel Berlanga

Fever Ray - If I Had Heart (The Vikings BSO)

Mort a l'alta muntanya

La primera part del programa és una mena de CSI de fa 4.000 anys.

Parlem amb el Dr. Miguel Angel Moreno-Ibañez (investigador del IPHES-CERCA) sobre la investigació d'una sèrie d'episodis de violència documentat al jaciment prehistòric del Roc de les Orenetes (Queralbs, Girona). Almenys sis esquelets trobats al jaciment presentaven marques de violència letal, produïdes per armes metàl·liques com destrals, dagues o puntes de fletxa.

Es tracta de les evidències de violència interpersonal documentada a més altitud dels Pirineus, a gairebé 2000 metres.

Viatges i Sagues vikingues

La historiadora i escriptora britànica, Eleanor Barraclough, ens acompanya en la segona part del programa descobrir els viatges vikings i les antigues sagues nòrdiques, que son protagonistes del seu darrer llibre "Más allá de las tierras del norte" (Ático de los libros. Madrid. 2023).

Els vikings i nòrdics van viatjar milers de quilòmetres arreu del planeta durant l'Edat Mitjana. De Groenlàndia a l'Imperi Bizantí. Però la influència de les seves històries encara les troben a la literatura i a la producció audiovisual: J.R.R. Tolkien, Joc de Trons o Frozen són només exemples de com de presents tenim les sagues nòrdiques escrites a Islàndia durant el segle XIII.

Música:

Sintonia original Sense Memòria // Gabriel Berlanga

Fever Ray - If I Had Heart (The Vikings BSO)

EIVOR - Last Kingdom BSO

Howard Shore - Journey To the Cross-Roads (The Lord Of The Rings BSO)

Idina Menzel - Let It Go (Frozen BSO)